PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLES NACIONAL D’ICV

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLES NACIONAL D’ICV

que presenta el grup d’adherits i adherides al “Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV”

En el marc de la 9ª Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’organització, reunida en plenari, aprova la següent resolució:

D’ESQUERRES, ECOLOGISTES I SOBIRANISTES DE DEBÒ
(Les polítiques nacionals d’ICV)

Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya del 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és l’ambiciós que era quan el va aprovar el Parlament de Catalunya, abans de les rebaixes que va patir en la negociació amb el Govern de l’Estat i les que hi va acabar pactant Artur Mas amb José Luis Rodríguez Zapatero. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des del 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i corresponentment de més serveis i de més qualitat. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país. Si, superant els esculls del Constitucional i la resistència al seu desenvolupament per part del Govern espanyol, el nou Estatut arriba a ser aplicat íntegrament i correctament, ha de demostrar que més autogovern per a Catalunya comporta millor qualitat de vida per als seus ciutadans i ciutadanes.

Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un massa llarg període d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat (pressionat pels sectors més centralistes del seu propi partit i del primer de l’oposició) i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat (que respon a pressions i criteris polítics més que jurídics). Sobre l’un i l’altre, finançament i Estatut, hi planen núvols força foscos que podrien acabar erigint-se en un nou mur davant dels drets i les necessitats de Catalunya i de les aspiracions i esperances dels sectors més conscients i responsables de la nostra societat.

La posició d’ICV al respecte ha estat i encara vol ser la de confiar, fins al darrer moment, que s’acabin imposant el dret i la justícia i que el Govern i l’Estat espanyols acabin entrant en raó i complint el pacte d’estat que hi van subscriure al Congrés i el Senat. Per això ICV es resisteix a avançar el posicionament i les accions que hauria d’emprendre si això no fos així, i que en qualsevol cas haurien de ser diàfanes i radicals a tots els nivells (institucionals, legals i de resistència i mobilització popular), proporcionals al trencament per part de l’Estat de la seva pròpia legalitat.

Sobre l’horitzò de les polítiques nacionals d’ICV.- En un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïdes a l’autonomisme o a l’independentisme en força casos sense continguts -un reduccionisme al qual ICV ha col·laborat involuntàriament amb la seva absència- refermem que per a nosaltres la construcció nacional està travessada per les polítiques socials, les ecològiques, les d’equilibri territorial, les de modernització econòmica i les de llibertats personals. Som conscients doncs que els eixos de la política catalana es mouen en els paràmetres catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra. I ens hi posicionem clarament com una força inequívocament catalanista (amb tot el que comporta el reconeixement del fet nacional) i d’esquerres (amb tot el que comporta el terme esquerra al s.XXI).

La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ja ben clar el dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, autodeterminació que ICV defensa sense limitacions, però oberta a les diferents opcions presents al país. El Document d’Estratègia d’aquesta mateixa Assemblea es referma en aquests principis, tot estenent-se en els diversos vessants que l’autogovern ha de contemplar en el nostre cas (des del finançament, a la llengua, la relació preferent amb els altres territoris de parla catalana o la necessària reforma de la Constitució) i en les concepcions i la construcció federalistes plurinacionals que ICV defensa (diferenciades del federalisme nominal i light en què s’emparen altres partits) però que malauradament fins ara no han estat objecte de cap mena de receptivitat ni tan sols d’obertura per part de sectors significatius de la política ni de la societat espanyola.

ICV és una força decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es planteja com a objectiu una federació europea dels pobles, a la qual caldrà arribar per transformació o dissolució dels actuals “estats-nació”. I és en l’horitzó d’aquesta Europa dels pobles, que preconitzem una primera fase amb un estat espanyol que es reconegui plurinacional, estructurat des dels principis del federalisme: en aquest cas, com en el de la nova Europa, un estat propi dins d’un estat plurinacional.

Per molt que ho haguem de fer sense aliats fora de l’àrea catalana, cal avançar en aquesta direcció sense concessions, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres -vet aquí posem per cas els de l’anomenat Manifiesto por la lengua común- hereus d’un unitarisme secular i potenciats ara per uns mitjans de comunicació de masses radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això cal fer-ho des del Govern i les institucions -o quan calgui des de l’oposició- i també des de la imprescindible participació i la mobilització de la societat civil, en què ICV ha de fer sentir la seva veu.

D’esquerres, ecologistes i sobiranistes de debò.- Atès que durant massa temps Iniciativa per Catalunya Verds no ha situat explícitament els seus posicionaments sobre la qüestió nacional en el lloc que els corresponia; que no ha fet sentir la seva veu en aquest sentit sempre que calia, i que sovint el component nacional ha estat poc present en les seves campanyes i en les preses de posició, a l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un canvi de la seva política i de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:

-Reclamar d’una vegada per totes i desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, que en aquest exercici -el de l’autodeterminació- rau la nostra sobirania com a nació, la sobirania popular.

-En aquest sentit, ICV vol incrementar també la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes no exlusivistes, aquells que estiguin oberts a totes les opcions.

-I en conseqüència ha d’aconseguir veure reconegut el seu paper com a esquerra verda nacional que és, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques d’esquerres, ecologistes, feministes, radicalment democràtiques, solidàries i sostenibles.

-Per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit pel que fa a la qüestió nacional, ICV hi dedicarà des d’ara un àmbit de treball específic orgànicament integrat a la seva estructura.

-I en el curs dels primers mesos del 2009, preferentment però quan s’hagi produït el desbloqueig del finançament i es conegui la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, ICV es compromet a convocar una convenció nacional per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.

-Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de ser conseqüents amb el fet que, entre els adherits i adherides i entre els amics i amigues d’ICV, hi conviuen i hi han de poder seguir convivint i sentint-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les que optarien per la confederació o per la independència.