PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER A L’ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV

(d’acord amb els criteris expressats pels adherits i adherides al Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV que van poder assistir a la reunió del dijous 6 de novembre i que en data 13 del mateix mes fem arribar a tots i totes els que l’han subscrit)

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV

A proposició dels adherits i adherides al “Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV”, en el marc de la 9ª Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’organització, reunida en plenari, aprova la següent resolució:
Les polítiques nacionals d’Iniciativa per Catalunya Verds
Un camí cap a la sobirania en l’Europa dels pobles

Sobre l’horitzò de les polítiques nacionals d’ICV.- La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ben clara la reivindicació del dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació -el dret a decidir- ICV la defensa sense límits, però oberta a les diferents opcions presents al país. Som conscients que en l’actualitat els eixos de la política catalana es mouen en els paràmetres catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra i nosaltres ens hi posicionem com una força inequívocament catalanista i d’esquerres. I, en un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïts a l’autonomisme o a un independentisme idealista, refermem que per a ICV la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecològiques, d’equilibri territorial, de modernització econòmica i de llibertats personals.

Iniciativa per Catalunya Verds es proclama decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es posa com a objectiu la federació europea dels pobles -ben diferent de l’actual UE- a la qual caldrà arribar per transformació o dissolució dels actuals “estats-nació”. És en l’horitzó d’aquesta Europa que Iniciativa contempla un primer estadi amb un estat espanyol que es reconegui plurinacional, estructurat des dels principis del federalisme. En aquest cas, com en el de la nova Europa, preconitzem un estat propi dins d’un estat plurinacional, en què cal que mantinguem una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.
Per molt que ara ho haguéssim de fer sense aliats a la resta de l’Estat, ICV vol avançar en aquesta direcció, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres, hereus d’un unitarisme secular i potenciats per uns mass media radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això caldrà que ho fem des del Govern i les institucions o des de l’oposició, i des de la participació activa i la mobilització de la societat civil.

Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és tan ambiciós com era abans de les rebaixes que va patir el que havia aprovat el nostre Parlament. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des de 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i, corresponentment, de més serveis i de més qualitat per a la ciutadania. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país.

Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un massa llarg període d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat, que respon a pressions i criteris polítics, més que jurídics.

Tot i que la posició d’ICV al respecte ha estat i encara vol ser la de confiar, fins al darrer moment, que s’acabin imposant el dret i la justícia i que el Govern i l’Estat espanyols acabin entrant en raó i complint el pacte d’estat que van subscriure al Congrés i el Senat, en el cas que el dictamen del Constitucional fos seriosament contrari a l’Estatut, caldria que ICV, amb veu pròpia i amb la resta de forces polítiques amb què coincidís, emprengués totes les accions pertinents, diàfanes i radicals a tots els nivells (institucionals, legals i de resistència i mobilització popular) proporcionals al trencament per part de l’Estat de la seva pròpia legalitat.

D’esquerres, ecologistes... i catalanistes de debò.- Atès que durant massa temps Iniciativa per Catalunya Verds no ha sabut visibilitzar els seus posicionaments sobre la qüestió nacional en el lloc que els corresponia i que sovint el component nacional ha estat poc present en les seves campanyes i en preses de posició, a l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un reforçament de la seva política i un canvi de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:

- Ocupar d’una vegada per totes i desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, que en aquest exercici rau la seva sobirania com a nació, la sobirania popular.

- -Incrementar també, en aquest mateix sentit, la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes que estiguin oberts a totes les opcions.

- Refermar així el seu paper com a esquerra verda nacional, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques radicalment democràtiques: d’esquerres, ecologistes, feministes, solidàries i sostenibles.

- Constituir des d’ara un nou àmbit de treball específic, orgànicament integrat i representat a la seva estructura, dedicat la qüestió nacional, per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit en aquest camp.

- Convocar en el curs dels primers mesos del 2009 una convenció per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.

Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de reconèixer i de ser conseqüents amb el fet que entre els adherits i adherides -i entre els amics i amigues- d’Iniciativa per Catalunya Verds, hi conviuen i hi han de poder conviure i sentir-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les confederals o les independentistes.



Sabadell, 23 de novembre de 2008