RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV

Les polítiques nacionals d’Iniciativa per Catalunya Verds
Un camí cap a la sobirania en l’Europa dels pobles

Sobre l’horitzó de les polítiques nacionals d’ICV.- La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ben clara la reivindicació del dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació -el dret a decidir- ICV la defensa sense límits, però oberta a les diferents opcions presents al país. Entenem que en el debat sobre els drets nacionals, no desapareixen les diferències entre dretes i esquerres i que els valors propis de l’esquerra ens són més útils i necessaris que mai. I, en un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïts a l’autonomisme o a un independentisme idealista, refermem que per a ICV la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecològiques, d’equilibri territorial, de modernització econòmica i de llibertats personals.

Iniciativa per Catalunya Verds es proclama decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es posa com a objectiu l’Europa federal dels pobles. És en aquest horitzó que l’opció federalista d’ICV, federalisme que sempre hem definit com asimètric, comporta l’aspiració a què Catalunya disposi d’un estat propi dins un Estat espanyol federal i plurinacional, en què cal que mantinguem una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.
Per molt que ara ho haguéssim de fer sense aliats a la resta de l’Estat, ICV vol avançar en aquesta direcció, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres, hereus d’un unitarisme secular i potenciats per uns mass media radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això caldrà que ho fem des del Govern i les institucions o des de l’oposició, i des de la participació activa i la mobilització de la societat civil.

Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és tan ambiciós com era l’aprovat pel nostre Parlament. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des de 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i, corresponentment, de més serveis i de més qualitat per a la ciutadania. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país.

Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un període massa llarg d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat, que respon a pressions i criteris polítics, més que jurídics.

ICV no acceptarà cap retallada de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. Una sentència adversa del Tribunal Constitucional comportaria una lectura restrictiva i centralista de la Constitució de 1978. En aquests cas, ICV plantejarà una resposta unitària acordada pels partits que varen aprovar el projecte d’Estatut al Parlament el 30 de setembre de 2005: aquesta reacció hauria d’atorgar la capacitat de resposta al Parlament de Catalunya i hauria d’implicar la mobilització democràtica de la ciutadania. La resposta d’ICV hauria de ser acordada pel Consell Nacional que podria utilitzar els mecanismes de consulta a la militància que preveuen les nostres normes de funcionament.

D’esquerres, ecologistes... i catalanistes de debò.- ICV va heretar del PSUC i l’ENE una concepció nítida sobre el fet nacional i unes polítiques definides sobre el fet nacional i la defensa de la sobirania i l’autogovern de Catalunya. Ara és, però, el moment de fer un pas més que clarifiqui i actualitzi aquestes polítiques. A l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un reforçament de la seva política i un canvi de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:

-Ocupar desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, en tant que en aquest exercici rau la seva sobirania com a nació, la sobirania popular.

-Incrementar també, en aquest mateix sentit, la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes que estiguin oberts a totes les opcions.

-Refermar així el seu paper com a esquerra verda nacional, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques radicalment democràtiques: d’esquerres, ecologistes, feministes, solidàries i sostenibles.

-Constituir des d’ara un nou àmbit de treball específic, orgànicament integrat i representat a la seva estructura, dedicat a la qüestió nacional, per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit en aquest camp.

-Convocar en el curs dels primers mesos del 2009 una convenció per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.

Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de reconèixer i de ser conseqüents amb el fet que entre els adherits i adherides -i entre els amics i amigues- d’Iniciativa per Catalunya Verds, hi conviuen i hi han de poder conviure i sentir-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les confederals o les independentistes.


Sabadell, 23 de novembre de 2008