Les polítiques nacionals d’Iniciativa per Catalunya Verds
Un camí cap a la sobirania en l’Europa dels pobles
Sobre l’horitzó de les polítiques nacionals d’ICV.- La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ben clara la reivindicació del dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació -el dret a decidir- ICV la defensa sense límits, però oberta a les diferents opcions presents al país. Entenem que en el debat sobre els drets nacionals, no desapareixen les diferències entre dretes i esquerres i que els valors propis de l’esquerra ens són més útils i necessaris que mai. I, en un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïts a l’autonomisme o a un independentisme idealista, refermem que per a ICV la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecològiques, d’equilibri territorial, de modernització econòmica i de llibertats personals.
Iniciativa per Catalunya Verds es proclama decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es posa com a objectiu l’Europa federal dels pobles. És en aquest horitzó que l’opció federalista d’ICV, federalisme que sempre hem definit com asimètric, comporta l’aspiració a què Catalunya disposi d’un estat propi dins un Estat espanyol federal i plurinacional, en què cal que mantinguem una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.
Per molt que ara ho haguéssim de fer sense aliats a la resta de l’Estat, ICV vol avançar en aquesta direcció, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres, hereus d’un unitarisme secular i potenciats per uns mass media radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això caldrà que ho fem des del Govern i les institucions o des de l’oposició, i des de la participació activa i la mobilització de la societat civil.
Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és tan ambiciós com era l’aprovat pel nostre Parlament. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des de 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i, corresponentment, de més serveis i de més qualitat per a la ciutadania. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país.
Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un període massa llarg d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat, que respon a pressions i criteris polítics, més que jurídics.
ICV no acceptarà cap retallada de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. Una sentència adversa del Tribunal Constitucional comportaria una lectura restrictiva i centralista de la Constitució de 1978. En aquests cas, ICV plantejarà una resposta unitària acordada pels partits que varen aprovar el projecte d’Estatut al Parlament el 30 de setembre de 2005: aquesta reacció hauria d’atorgar la capacitat de resposta al Parlament de Catalunya i hauria d’implicar la mobilització democràtica de la ciutadania. La resposta d’ICV hauria de ser acordada pel Consell Nacional que podria utilitzar els mecanismes de consulta a la militància que preveuen les nostres normes de funcionament.
D’esquerres, ecologistes... i catalanistes de debò.- ICV va heretar del PSUC i l’ENE una concepció nítida sobre el fet nacional i unes polítiques definides sobre el fet nacional i la defensa de la sobirania i l’autogovern de Catalunya. Ara és, però, el moment de fer un pas més que clarifiqui i actualitzi aquestes polítiques. A l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un reforçament de la seva política i un canvi de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:
-Ocupar desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, en tant que en aquest exercici rau la seva sobirania com a nació, la sobirania popular.
-Incrementar també, en aquest mateix sentit, la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes que estiguin oberts a totes les opcions.
-Refermar així el seu paper com a esquerra verda nacional, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques radicalment democràtiques: d’esquerres, ecologistes, feministes, solidàries i sostenibles.
-Constituir des d’ara un nou àmbit de treball específic, orgànicament integrat i representat a la seva estructura, dedicat a la qüestió nacional, per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit en aquest camp.
-Convocar en el curs dels primers mesos del 2009 una convenció per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.
Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de reconèixer i de ser conseqüents amb el fet que entre els adherits i adherides -i entre els amics i amigues- d’Iniciativa per Catalunya Verds, hi conviuen i hi han de poder conviure i sentir-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les confederals o les independentistes.
Sabadell, 23 de novembre de 2008
divendres, 28 / novembre / 2008
dijous, 27 / novembre / 2008
Nota després de l'Assemblea
Amigues i amics.
He esperat a enviar-vos aquest correu fins que m'han passat -per fi!- els resultats de la votació de la nostra proposta de Resolució, que va ser aprovada al plenari de l'Assemblea amb 379 vots a favor, només 2 en contra i 32 abstencions, sense haver cedit a canviar el títol ("Un camí cap a la sobirania en l'Europa dels pobles") tal com se'ns havia insistit que fessim.
Cal considerar doncs que va ser un èxit, perquè tan sols havíem hagut d'ajustar-hi algun paràgraf als termes acordats a l'hora d'incorporar les esmenes al Document d'Estratègia, en la seva gran majoria aceptades o transaccionades acceptablement per la Comissió redactora. I a la resolució encara n'hi vam poder afegir una (la de la resposta d'ICV en el cas que el Constitucional retalli l'Estatut) que la millora substancialment. Així ho van valorar els companys i companyes del Manifest sobiranista presents a Sabadell, als quals vam poder sotmetre'n el text abans de donar-lo per bo i lliurar-lo a la Comissió. Ara, adjunt, us el fem arribar tal com va ser aprovat.
També en el referent a la representació a la direcció cal dir que l'aconseguit supera les previsions: 8 persones a l'Executiva de les que l'havien subscrit o que havien manifestat compartir-ne la sensibilitat i el propòsit (apart d'altres que puguin estar-hi d'acord i que per algun motiu no s'hi van apuntar). A remarcar que a aquesta nova Executiva hi figura un company (en Toni Morral) que hi ha estat incorporat específicament per tenir cura dels temes "Reforma de l'Estat i el Fet Nacional". És a dir, més o menys informalment, com a representant nostre. I pel que fa al nou Consell Nacional, d'adherits i adherides al Manifest n'hi ha 28 i de simpatitzants/es un grapat més. D'uns/es i altres us en passarem la relació en un proper comunicat.
Amb tots els companys i companyes presents a Sabadell que n'hem pogut parlar, coincidim en què per al tractament de la qüestió nacional i de les polítiques nacionals d'Iniciativa, hi haurà un abans i un després de la 9a Assemblea... O potser hauria de dir "hi pot haver". Perquè ara, tot i que amb els vents i els documents més a favor i havent aconseguit donar-ne testimoni als mitjans, tot està per fer i gran part del que es faci depèn de nosaltres: que la combativitat que de què hem donat prova durant el període preassembleari i a l'Assemblea la seguim mostrant a les agrupacions territorials i/o àmbits de treball; a l'àmbit propi que hem de constituir tot seguit; amb la implicació activa en la prepraració de la Convenció que ens han aprovat pels primers mesos del 2009 i, no cal dir, amb la plena assumpció de les responsabilitats que pertoquen a aquells i aquelles que des d'ara formen o formem part de la Comissió Executiva i del Consell Nacional: que amb la presència activa dels que hi hem estat elegits hem d'aconseguir que passi a ser de fet -que de dret ja ho és- el màxim òrgan de govern d'ICV entre assemblees.
Amigues i amics. El guanyat cal que ho valorem i que ho celebrem -un dia que podem celebrar alguna cosa!- i de tot plegat cal que en parlem. I cal que ens coneguem, que de molts i molte encara no en sabem les cares. Aquesta TROBADA ÀMPLIA i distesa la volíem fer el 29 de novembre o el 13 de desembre, però atès que encara queda feina per reodenar-ho tot després de l'Assemblea i que a molts i moltes abans de festes no els anava bé, HEM DECIDIT AJORNAR-LA PER AL MATÍ-MIGDIA D'UN DISSABTE DE GENER. La data la mirarem de concretar en una REUNIÓ AMB VOLUNTAT OPERATIVA que celebrarem A LA SEU CENTRAL d'ICV AL CARRER CIUTAT EL DIJOUS 11 DE DESEMBRE A LES 7 DEL VESPRE (de 7 a 9) per tal de començar a endegar les tasques a fer. Convindria que, en el possible, hi vingués almenys un o una representant de cada comarca. Amb tot, també en el possible, intentarem que els diferents temes hi siguin tractats amb caràcter consultiu. Després us en farem arribar les conclusions i us en demanarem el vist i plau o que ens digueu les objeccions que hi veieu i l'enfocament que cadascú/na hi donaria. I com a més tard a la trobada de gener, cal que poguem donar el tret de sortida a totes les iniciatives.
Per acabar, felicitem-nos tots i totes per la feina feta fins ara i pels resultats obtinguts. La cursa és de fons, però la sortida ha estat bona. Una abraçada cordial i fins a aviat.
Josep Maria López Llavì
He esperat a enviar-vos aquest correu fins que m'han passat -per fi!- els resultats de la votació de la nostra proposta de Resolució, que va ser aprovada al plenari de l'Assemblea amb 379 vots a favor, només 2 en contra i 32 abstencions, sense haver cedit a canviar el títol ("Un camí cap a la sobirania en l'Europa dels pobles") tal com se'ns havia insistit que fessim.
Cal considerar doncs que va ser un èxit, perquè tan sols havíem hagut d'ajustar-hi algun paràgraf als termes acordats a l'hora d'incorporar les esmenes al Document d'Estratègia, en la seva gran majoria aceptades o transaccionades acceptablement per la Comissió redactora. I a la resolució encara n'hi vam poder afegir una (la de la resposta d'ICV en el cas que el Constitucional retalli l'Estatut) que la millora substancialment. Així ho van valorar els companys i companyes del Manifest sobiranista presents a Sabadell, als quals vam poder sotmetre'n el text abans de donar-lo per bo i lliurar-lo a la Comissió. Ara, adjunt, us el fem arribar tal com va ser aprovat.
També en el referent a la representació a la direcció cal dir que l'aconseguit supera les previsions: 8 persones a l'Executiva de les que l'havien subscrit o que havien manifestat compartir-ne la sensibilitat i el propòsit (apart d'altres que puguin estar-hi d'acord i que per algun motiu no s'hi van apuntar). A remarcar que a aquesta nova Executiva hi figura un company (en Toni Morral) que hi ha estat incorporat específicament per tenir cura dels temes "Reforma de l'Estat i el Fet Nacional". És a dir, més o menys informalment, com a representant nostre. I pel que fa al nou Consell Nacional, d'adherits i adherides al Manifest n'hi ha 28 i de simpatitzants/es un grapat més. D'uns/es i altres us en passarem la relació en un proper comunicat.
Amb tots els companys i companyes presents a Sabadell que n'hem pogut parlar, coincidim en què per al tractament de la qüestió nacional i de les polítiques nacionals d'Iniciativa, hi haurà un abans i un després de la 9a Assemblea... O potser hauria de dir "hi pot haver". Perquè ara, tot i que amb els vents i els documents més a favor i havent aconseguit donar-ne testimoni als mitjans, tot està per fer i gran part del que es faci depèn de nosaltres: que la combativitat que de què hem donat prova durant el període preassembleari i a l'Assemblea la seguim mostrant a les agrupacions territorials i/o àmbits de treball; a l'àmbit propi que hem de constituir tot seguit; amb la implicació activa en la prepraració de la Convenció que ens han aprovat pels primers mesos del 2009 i, no cal dir, amb la plena assumpció de les responsabilitats que pertoquen a aquells i aquelles que des d'ara formen o formem part de la Comissió Executiva i del Consell Nacional: que amb la presència activa dels que hi hem estat elegits hem d'aconseguir que passi a ser de fet -que de dret ja ho és- el màxim òrgan de govern d'ICV entre assemblees.
Amigues i amics. El guanyat cal que ho valorem i que ho celebrem -un dia que podem celebrar alguna cosa!- i de tot plegat cal que en parlem. I cal que ens coneguem, que de molts i molte encara no en sabem les cares. Aquesta TROBADA ÀMPLIA i distesa la volíem fer el 29 de novembre o el 13 de desembre, però atès que encara queda feina per reodenar-ho tot després de l'Assemblea i que a molts i moltes abans de festes no els anava bé, HEM DECIDIT AJORNAR-LA PER AL MATÍ-MIGDIA D'UN DISSABTE DE GENER. La data la mirarem de concretar en una REUNIÓ AMB VOLUNTAT OPERATIVA que celebrarem A LA SEU CENTRAL d'ICV AL CARRER CIUTAT EL DIJOUS 11 DE DESEMBRE A LES 7 DEL VESPRE (de 7 a 9) per tal de començar a endegar les tasques a fer. Convindria que, en el possible, hi vingués almenys un o una representant de cada comarca. Amb tot, també en el possible, intentarem que els diferents temes hi siguin tractats amb caràcter consultiu. Després us en farem arribar les conclusions i us en demanarem el vist i plau o que ens digueu les objeccions que hi veieu i l'enfocament que cadascú/na hi donaria. I com a més tard a la trobada de gener, cal que poguem donar el tret de sortida a totes les iniciatives.
Per acabar, felicitem-nos tots i totes per la feina feta fins ara i pels resultats obtinguts. La cursa és de fons, però la sortida ha estat bona. Una abraçada cordial i fins a aviat.
Josep Maria López Llavì
dimarts, 25 / novembre / 2008
Prec reserva de data per reunió
Amics i amigues. D'acord amb en Toni Morral, el nostre flamant representant a l'Excutiva -a més dels altres i les altres que també hi sou- hem triat la data del DIJOUS 11 DE DESEMBRE A LES 7 DE LA TARDA (de 7 a 9) PER REUNIR-NOS AL CARRER CIUTAT i començar a endegar la feina a fer pel grup des d'ara i les maneres de fer-la:
la constitució de l'àmbit, unes primeres directrius per la Convenció aprovada pels primers mesos del 2009, les formes descentralitzades de funcionament que ha de prendre la continuïtat del grup, la coordinació amb els companys i companyes a l'Executiva (començant pel Toni Morral) i la preparació de la trobada-dinar d'un dissabte al matí, que havíem proposat per al 29 de novembre o el 13 de desembre i que, un cop que a l'Assemblea ho vam comentar amb diversos companys i companyes, va semblar millor deixar-ho pel gener, passat festes. Si us plau, reserveu-vos doncs la data de l'onze de desembre. Gràcies.
Josep Maria López Llavì
* Intentaré enviar avui mateix una nota a tothom amb la Resolució aprovada i d'encoratjament a continuar, atesos els bons resultats i el ressò obtinguts a l'Assemblea.
la constitució de l'àmbit, unes primeres directrius per la Convenció aprovada pels primers mesos del 2009, les formes descentralitzades de funcionament que ha de prendre la continuïtat del grup, la coordinació amb els companys i companyes a l'Executiva (començant pel Toni Morral) i la preparació de la trobada-dinar d'un dissabte al matí, que havíem proposat per al 29 de novembre o el 13 de desembre i que, un cop que a l'Assemblea ho vam comentar amb diversos companys i companyes, va semblar millor deixar-ho pel gener, passat festes. Si us plau, reserveu-vos doncs la data de l'onze de desembre. Gràcies.
Josep Maria López Llavì
* Intentaré enviar avui mateix una nota a tothom amb la Resolució aprovada i d'encoratjament a continuar, atesos els bons resultats i el ressò obtinguts a l'Assemblea.
diumenge, 23 / novembre / 2008
El sobiranisme d'ICV emergeix i crida a la mobilització en cas d'una retallada de l'Estatut
ICV demanarà una resposta unitària dels partits catalans i una «mobilització democràtica ciutadana» en cas que el Tribunal Constitucional retalli l'Estatut. La novena assemblea d'ICV va aprovar ahir una esmena per rebutjar una «lectura restrictiva i centralista» del text estatutari. Amb l'acceptació d'esmenes com aquesta, l'assemblea va abraçar bona part de les aspiracions del sector més sobiranista de la formació. El grup encapçalat per l'eurodiputat Raül Romeva i l'històric militant Josep Maria López-Llaví considera que les seves tesis han rebut un gran suport de la direcció per l'aprovació de la resolució Camí cap a la sobirania. Per una Unió Europea federal dels pobles i d'una esmena que especifica que Catalunya necessita «un estat propi dins un Estat espanyol federal i plurinacional».
Font: ELPUNT
Font: ELPUNT
dissabte, 15 / novembre / 2008
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER A L’ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV
(d’acord amb els criteris expressats pels adherits i adherides al Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV que van poder assistir a la reunió del dijous 6 de novembre i que en data 13 del mateix mes fem arribar a tots i totes els que l’han subscrit)
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV
A proposició dels adherits i adherides al “Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV”, en el marc de la 9ª Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’organització, reunida en plenari, aprova la següent resolució:
Les polítiques nacionals d’Iniciativa per Catalunya Verds
Un camí cap a la sobirania en l’Europa dels pobles
Sobre l’horitzò de les polítiques nacionals d’ICV.- La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ben clara la reivindicació del dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació -el dret a decidir- ICV la defensa sense límits, però oberta a les diferents opcions presents al país. Som conscients que en l’actualitat els eixos de la política catalana es mouen en els paràmetres catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra i nosaltres ens hi posicionem com una força inequívocament catalanista i d’esquerres. I, en un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïts a l’autonomisme o a un independentisme idealista, refermem que per a ICV la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecològiques, d’equilibri territorial, de modernització econòmica i de llibertats personals.
Iniciativa per Catalunya Verds es proclama decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es posa com a objectiu la federació europea dels pobles -ben diferent de l’actual UE- a la qual caldrà arribar per transformació o dissolució dels actuals “estats-nació”. És en l’horitzó d’aquesta Europa que Iniciativa contempla un primer estadi amb un estat espanyol que es reconegui plurinacional, estructurat des dels principis del federalisme. En aquest cas, com en el de la nova Europa, preconitzem un estat propi dins d’un estat plurinacional, en què cal que mantinguem una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.
Per molt que ara ho haguéssim de fer sense aliats a la resta de l’Estat, ICV vol avançar en aquesta direcció, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres, hereus d’un unitarisme secular i potenciats per uns mass media radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això caldrà que ho fem des del Govern i les institucions o des de l’oposició, i des de la participació activa i la mobilització de la societat civil.
Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és tan ambiciós com era abans de les rebaixes que va patir el que havia aprovat el nostre Parlament. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des de 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i, corresponentment, de més serveis i de més qualitat per a la ciutadania. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país.
Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un massa llarg període d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat, que respon a pressions i criteris polítics, més que jurídics.
Tot i que la posició d’ICV al respecte ha estat i encara vol ser la de confiar, fins al darrer moment, que s’acabin imposant el dret i la justícia i que el Govern i l’Estat espanyols acabin entrant en raó i complint el pacte d’estat que van subscriure al Congrés i el Senat, en el cas que el dictamen del Constitucional fos seriosament contrari a l’Estatut, caldria que ICV, amb veu pròpia i amb la resta de forces polítiques amb què coincidís, emprengués totes les accions pertinents, diàfanes i radicals a tots els nivells (institucionals, legals i de resistència i mobilització popular) proporcionals al trencament per part de l’Estat de la seva pròpia legalitat.
D’esquerres, ecologistes... i catalanistes de debò.- Atès que durant massa temps Iniciativa per Catalunya Verds no ha sabut visibilitzar els seus posicionaments sobre la qüestió nacional en el lloc que els corresponia i que sovint el component nacional ha estat poc present en les seves campanyes i en preses de posició, a l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un reforçament de la seva política i un canvi de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:
- Ocupar d’una vegada per totes i desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, que en aquest exercici rau la seva sobirania com a nació, la sobirania popular.
- -Incrementar també, en aquest mateix sentit, la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes que estiguin oberts a totes les opcions.
- Refermar així el seu paper com a esquerra verda nacional, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques radicalment democràtiques: d’esquerres, ecologistes, feministes, solidàries i sostenibles.
- Constituir des d’ara un nou àmbit de treball específic, orgànicament integrat i representat a la seva estructura, dedicat la qüestió nacional, per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit en aquest camp.
- Convocar en el curs dels primers mesos del 2009 una convenció per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.
Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de reconèixer i de ser conseqüents amb el fet que entre els adherits i adherides -i entre els amics i amigues- d’Iniciativa per Catalunya Verds, hi conviuen i hi han de poder conviure i sentir-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les confederals o les independentistes.
Sabadell, 23 de novembre de 2008
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV
A proposició dels adherits i adherides al “Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV”, en el marc de la 9ª Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’organització, reunida en plenari, aprova la següent resolució:
Les polítiques nacionals d’Iniciativa per Catalunya Verds
Un camí cap a la sobirania en l’Europa dels pobles
Sobre l’horitzò de les polítiques nacionals d’ICV.- La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ben clara la reivindicació del dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació -el dret a decidir- ICV la defensa sense límits, però oberta a les diferents opcions presents al país. Som conscients que en l’actualitat els eixos de la política catalana es mouen en els paràmetres catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra i nosaltres ens hi posicionem com una força inequívocament catalanista i d’esquerres. I, en un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïts a l’autonomisme o a un independentisme idealista, refermem que per a ICV la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecològiques, d’equilibri territorial, de modernització econòmica i de llibertats personals.
Iniciativa per Catalunya Verds es proclama decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es posa com a objectiu la federació europea dels pobles -ben diferent de l’actual UE- a la qual caldrà arribar per transformació o dissolució dels actuals “estats-nació”. És en l’horitzó d’aquesta Europa que Iniciativa contempla un primer estadi amb un estat espanyol que es reconegui plurinacional, estructurat des dels principis del federalisme. En aquest cas, com en el de la nova Europa, preconitzem un estat propi dins d’un estat plurinacional, en què cal que mantinguem una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.
Per molt que ara ho haguéssim de fer sense aliats a la resta de l’Estat, ICV vol avançar en aquesta direcció, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres, hereus d’un unitarisme secular i potenciats per uns mass media radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això caldrà que ho fem des del Govern i les institucions o des de l’oposició, i des de la participació activa i la mobilització de la societat civil.
Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és tan ambiciós com era abans de les rebaixes que va patir el que havia aprovat el nostre Parlament. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des de 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i, corresponentment, de més serveis i de més qualitat per a la ciutadania. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país.
Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un massa llarg període d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat, que respon a pressions i criteris polítics, més que jurídics.
Tot i que la posició d’ICV al respecte ha estat i encara vol ser la de confiar, fins al darrer moment, que s’acabin imposant el dret i la justícia i que el Govern i l’Estat espanyols acabin entrant en raó i complint el pacte d’estat que van subscriure al Congrés i el Senat, en el cas que el dictamen del Constitucional fos seriosament contrari a l’Estatut, caldria que ICV, amb veu pròpia i amb la resta de forces polítiques amb què coincidís, emprengués totes les accions pertinents, diàfanes i radicals a tots els nivells (institucionals, legals i de resistència i mobilització popular) proporcionals al trencament per part de l’Estat de la seva pròpia legalitat.
D’esquerres, ecologistes... i catalanistes de debò.- Atès que durant massa temps Iniciativa per Catalunya Verds no ha sabut visibilitzar els seus posicionaments sobre la qüestió nacional en el lloc que els corresponia i que sovint el component nacional ha estat poc present en les seves campanyes i en preses de posició, a l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un reforçament de la seva política i un canvi de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:
- Ocupar d’una vegada per totes i desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, que en aquest exercici rau la seva sobirania com a nació, la sobirania popular.
- -Incrementar també, en aquest mateix sentit, la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes que estiguin oberts a totes les opcions.
- Refermar així el seu paper com a esquerra verda nacional, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques radicalment democràtiques: d’esquerres, ecologistes, feministes, solidàries i sostenibles.
- Constituir des d’ara un nou àmbit de treball específic, orgànicament integrat i representat a la seva estructura, dedicat la qüestió nacional, per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit en aquest camp.
- Convocar en el curs dels primers mesos del 2009 una convenció per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.
Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de reconèixer i de ser conseqüents amb el fet que entre els adherits i adherides -i entre els amics i amigues- d’Iniciativa per Catalunya Verds, hi conviuen i hi han de poder conviure i sentir-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les confederals o les independentistes.
Sabadell, 23 de novembre de 2008
divendres, 14 / novembre / 2008
Proposta de Resolució que presentarem a l'Assemblea
Un cop ateses les observacions que ens han fet arribar una desena dels membres del grup que van poder assistir a la reunió del dijous passat, dia 6, i passada per la correcció lingïüística de l'Enric de Vilalta, vet aquí (adjunta) com queda la resolució que presentarem a l'Assemblea.
* Atès que a l'esmentada reunió es va dir que després de l'Assemblea seria una bona idea fer una TROBADA DE TOT EL GRUP UN DISSABTE AL MATÍ, per tal que hi poguessiu venir els/les de poblacions més apartades de Barcelona, hem pensat en DUES DATES POSSIBLES ABANS DE FESTES: EL 29 DE NOVEMBRE O EL 13 DE DESEMBRE.
Es tractaria de valorar els resultats del nostre treball i les nostres propostes a l'Assemblea, de comentar l'estratègia a seguir en la creació i el funcionament de l'àmbit, el paper que hem de tenir en el disseny i organització de la Convenció sobre la qüestió nacional el primer trimestre del 2009, i la forma en què hem de seguir treballant i coordinant-nos en endavant.
I, atès que molts i moltes de nosaltres només ens hem comunicat per correu electrònic, TAMBÉ SERIA BO CONÈIXER-NOS PERSONALMENT I ACABAR LA TROBADA AMB UN DINAR DE CONFRATERNITZACIÓ que -és clar- hauria de ser bo, bonic i barat... que són temps de crisi. S'admeten suggeriments. Però com que tan podem ser 20 com 100 i ens cal buscar un lloc per a la reunió i pel dinar, que pot no ser fàcil, CALDRIA QUE TOTS I TOTES, EN REBRE AQUEST CORREU, EM RESPONGUÉSSIU:
SI US VA BÉ EL 29 DE NOVEMBRE, EL 13 DE DESEMBRE O CAP DELS DOS DIES
* TAMBÉ CAL QUE ENS DIGUEU QUANTS I QUANTES DE VOSALTRES ASSISTIREU COM A DELEGATS A L'ASSEMBLEA.
I caldria que, a peu dret mateix, a la fi de la sessió del divendres 21 ens trobessim un moment a la sortida mateix de la sala per canviar impressions.
Josep Ma. López Llavi
* Atès que a l'esmentada reunió es va dir que després de l'Assemblea seria una bona idea fer una TROBADA DE TOT EL GRUP UN DISSABTE AL MATÍ, per tal que hi poguessiu venir els/les de poblacions més apartades de Barcelona, hem pensat en DUES DATES POSSIBLES ABANS DE FESTES: EL 29 DE NOVEMBRE O EL 13 DE DESEMBRE.
Es tractaria de valorar els resultats del nostre treball i les nostres propostes a l'Assemblea, de comentar l'estratègia a seguir en la creació i el funcionament de l'àmbit, el paper que hem de tenir en el disseny i organització de la Convenció sobre la qüestió nacional el primer trimestre del 2009, i la forma en què hem de seguir treballant i coordinant-nos en endavant.
I, atès que molts i moltes de nosaltres només ens hem comunicat per correu electrònic, TAMBÉ SERIA BO CONÈIXER-NOS PERSONALMENT I ACABAR LA TROBADA AMB UN DINAR DE CONFRATERNITZACIÓ que -és clar- hauria de ser bo, bonic i barat... que són temps de crisi. S'admeten suggeriments. Però com que tan podem ser 20 com 100 i ens cal buscar un lloc per a la reunió i pel dinar, que pot no ser fàcil, CALDRIA QUE TOTS I TOTES, EN REBRE AQUEST CORREU, EM RESPONGUÉSSIU:
SI US VA BÉ EL 29 DE NOVEMBRE, EL 13 DE DESEMBRE O CAP DELS DOS DIES
* TAMBÉ CAL QUE ENS DIGUEU QUANTS I QUANTES DE VOSALTRES ASSISTIREU COM A DELEGATS A L'ASSEMBLEA.
I caldria que, a peu dret mateix, a la fi de la sessió del divendres 21 ens trobessim un moment a la sortida mateix de la sala per canviar impressions.
Josep Ma. López Llavi
dimecres, 5 / novembre / 2008
Recordatori reunió demà
Companyes i companys. A tots aquells i aquelles que pogueu venir, us recordo que la reunió del grup del "Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV" per tal de preparar la nostra participació a l'Assemblea i de consensuar-ne un Projecte de Resolució, és demà a les 7 de la tarda a la seu d'ICV al carrer Ciutat 7. Sobretot pels que vingueu de fora de BCN, ens proposem acabar a les 9 com a més tard. Aquelles i aquells que no pogueu venir, no cal que ens ho digueu. Ja us enviarem notícia del que hem parlat i d'en que hem quedat. Endavant i gràcies.
Josep Maria López Llavì
Josep Maria López Llavì
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLES NACIONAL D’ICV
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLES NACIONAL D’ICV
que presenta el grup d’adherits i adherides al “Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV”
En el marc de la 9ª Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’organització, reunida en plenari, aprova la següent resolució:
D’ESQUERRES, ECOLOGISTES I SOBIRANISTES DE DEBÒ
(Les polítiques nacionals d’ICV)
Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya del 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és l’ambiciós que era quan el va aprovar el Parlament de Catalunya, abans de les rebaixes que va patir en la negociació amb el Govern de l’Estat i les que hi va acabar pactant Artur Mas amb José Luis Rodríguez Zapatero. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des del 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i corresponentment de més serveis i de més qualitat. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país. Si, superant els esculls del Constitucional i la resistència al seu desenvolupament per part del Govern espanyol, el nou Estatut arriba a ser aplicat íntegrament i correctament, ha de demostrar que més autogovern per a Catalunya comporta millor qualitat de vida per als seus ciutadans i ciutadanes.
Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un massa llarg període d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat (pressionat pels sectors més centralistes del seu propi partit i del primer de l’oposició) i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat (que respon a pressions i criteris polítics més que jurídics). Sobre l’un i l’altre, finançament i Estatut, hi planen núvols força foscos que podrien acabar erigint-se en un nou mur davant dels drets i les necessitats de Catalunya i de les aspiracions i esperances dels sectors més conscients i responsables de la nostra societat.
La posició d’ICV al respecte ha estat i encara vol ser la de confiar, fins al darrer moment, que s’acabin imposant el dret i la justícia i que el Govern i l’Estat espanyols acabin entrant en raó i complint el pacte d’estat que hi van subscriure al Congrés i el Senat. Per això ICV es resisteix a avançar el posicionament i les accions que hauria d’emprendre si això no fos així, i que en qualsevol cas haurien de ser diàfanes i radicals a tots els nivells (institucionals, legals i de resistència i mobilització popular), proporcionals al trencament per part de l’Estat de la seva pròpia legalitat.
Sobre l’horitzò de les polítiques nacionals d’ICV.- En un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïdes a l’autonomisme o a l’independentisme en força casos sense continguts -un reduccionisme al qual ICV ha col·laborat involuntàriament amb la seva absència- refermem que per a nosaltres la construcció nacional està travessada per les polítiques socials, les ecològiques, les d’equilibri territorial, les de modernització econòmica i les de llibertats personals. Som conscients doncs que els eixos de la política catalana es mouen en els paràmetres catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra. I ens hi posicionem clarament com una força inequívocament catalanista (amb tot el que comporta el reconeixement del fet nacional) i d’esquerres (amb tot el que comporta el terme esquerra al s.XXI).
La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ja ben clar el dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, autodeterminació que ICV defensa sense limitacions, però oberta a les diferents opcions presents al país. El Document d’Estratègia d’aquesta mateixa Assemblea es referma en aquests principis, tot estenent-se en els diversos vessants que l’autogovern ha de contemplar en el nostre cas (des del finançament, a la llengua, la relació preferent amb els altres territoris de parla catalana o la necessària reforma de la Constitució) i en les concepcions i la construcció federalistes plurinacionals que ICV defensa (diferenciades del federalisme nominal i light en què s’emparen altres partits) però que malauradament fins ara no han estat objecte de cap mena de receptivitat ni tan sols d’obertura per part de sectors significatius de la política ni de la societat espanyola.
ICV és una força decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es planteja com a objectiu una federació europea dels pobles, a la qual caldrà arribar per transformació o dissolució dels actuals “estats-nació”. I és en l’horitzó d’aquesta Europa dels pobles, que preconitzem una primera fase amb un estat espanyol que es reconegui plurinacional, estructurat des dels principis del federalisme: en aquest cas, com en el de la nova Europa, un estat propi dins d’un estat plurinacional.
Per molt que ho haguem de fer sense aliats fora de l’àrea catalana, cal avançar en aquesta direcció sense concessions, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres -vet aquí posem per cas els de l’anomenat Manifiesto por la lengua común- hereus d’un unitarisme secular i potenciats ara per uns mitjans de comunicació de masses radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això cal fer-ho des del Govern i les institucions -o quan calgui des de l’oposició- i també des de la imprescindible participació i la mobilització de la societat civil, en què ICV ha de fer sentir la seva veu.
D’esquerres, ecologistes i sobiranistes de debò.- Atès que durant massa temps Iniciativa per Catalunya Verds no ha situat explícitament els seus posicionaments sobre la qüestió nacional en el lloc que els corresponia; que no ha fet sentir la seva veu en aquest sentit sempre que calia, i que sovint el component nacional ha estat poc present en les seves campanyes i en les preses de posició, a l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un canvi de la seva política i de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:
-Reclamar d’una vegada per totes i desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, que en aquest exercici -el de l’autodeterminació- rau la nostra sobirania com a nació, la sobirania popular.
-En aquest sentit, ICV vol incrementar també la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes no exlusivistes, aquells que estiguin oberts a totes les opcions.
-I en conseqüència ha d’aconseguir veure reconegut el seu paper com a esquerra verda nacional que és, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques d’esquerres, ecologistes, feministes, radicalment democràtiques, solidàries i sostenibles.
-Per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit pel que fa a la qüestió nacional, ICV hi dedicarà des d’ara un àmbit de treball específic orgànicament integrat a la seva estructura.
-I en el curs dels primers mesos del 2009, preferentment però quan s’hagi produït el desbloqueig del finançament i es conegui la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, ICV es compromet a convocar una convenció nacional per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.
-Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de ser conseqüents amb el fet que, entre els adherits i adherides i entre els amics i amigues d’ICV, hi conviuen i hi han de poder seguir convivint i sentint-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les que optarien per la confederació o per la independència.
que presenta el grup d’adherits i adherides al “Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV”
En el marc de la 9ª Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’organització, reunida en plenari, aprova la següent resolució:
D’ESQUERRES, ECOLOGISTES I SOBIRANISTES DE DEBÒ
(Les polítiques nacionals d’ICV)
Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya del 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és l’ambiciós que era quan el va aprovar el Parlament de Catalunya, abans de les rebaixes que va patir en la negociació amb el Govern de l’Estat i les que hi va acabar pactant Artur Mas amb José Luis Rodríguez Zapatero. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des del 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i corresponentment de més serveis i de més qualitat. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país. Si, superant els esculls del Constitucional i la resistència al seu desenvolupament per part del Govern espanyol, el nou Estatut arriba a ser aplicat íntegrament i correctament, ha de demostrar que més autogovern per a Catalunya comporta millor qualitat de vida per als seus ciutadans i ciutadanes.
Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un massa llarg període d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat (pressionat pels sectors més centralistes del seu propi partit i del primer de l’oposició) i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat (que respon a pressions i criteris polítics més que jurídics). Sobre l’un i l’altre, finançament i Estatut, hi planen núvols força foscos que podrien acabar erigint-se en un nou mur davant dels drets i les necessitats de Catalunya i de les aspiracions i esperances dels sectors més conscients i responsables de la nostra societat.
La posició d’ICV al respecte ha estat i encara vol ser la de confiar, fins al darrer moment, que s’acabin imposant el dret i la justícia i que el Govern i l’Estat espanyols acabin entrant en raó i complint el pacte d’estat que hi van subscriure al Congrés i el Senat. Per això ICV es resisteix a avançar el posicionament i les accions que hauria d’emprendre si això no fos així, i que en qualsevol cas haurien de ser diàfanes i radicals a tots els nivells (institucionals, legals i de resistència i mobilització popular), proporcionals al trencament per part de l’Estat de la seva pròpia legalitat.
Sobre l’horitzò de les polítiques nacionals d’ICV.- En un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïdes a l’autonomisme o a l’independentisme en força casos sense continguts -un reduccionisme al qual ICV ha col·laborat involuntàriament amb la seva absència- refermem que per a nosaltres la construcció nacional està travessada per les polítiques socials, les ecològiques, les d’equilibri territorial, les de modernització econòmica i les de llibertats personals. Som conscients doncs que els eixos de la política catalana es mouen en els paràmetres catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra. I ens hi posicionem clarament com una força inequívocament catalanista (amb tot el que comporta el reconeixement del fet nacional) i d’esquerres (amb tot el que comporta el terme esquerra al s.XXI).
La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ja ben clar el dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, autodeterminació que ICV defensa sense limitacions, però oberta a les diferents opcions presents al país. El Document d’Estratègia d’aquesta mateixa Assemblea es referma en aquests principis, tot estenent-se en els diversos vessants que l’autogovern ha de contemplar en el nostre cas (des del finançament, a la llengua, la relació preferent amb els altres territoris de parla catalana o la necessària reforma de la Constitució) i en les concepcions i la construcció federalistes plurinacionals que ICV defensa (diferenciades del federalisme nominal i light en què s’emparen altres partits) però que malauradament fins ara no han estat objecte de cap mena de receptivitat ni tan sols d’obertura per part de sectors significatius de la política ni de la societat espanyola.
ICV és una força decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es planteja com a objectiu una federació europea dels pobles, a la qual caldrà arribar per transformació o dissolució dels actuals “estats-nació”. I és en l’horitzó d’aquesta Europa dels pobles, que preconitzem una primera fase amb un estat espanyol que es reconegui plurinacional, estructurat des dels principis del federalisme: en aquest cas, com en el de la nova Europa, un estat propi dins d’un estat plurinacional.
Per molt que ho haguem de fer sense aliats fora de l’àrea catalana, cal avançar en aquesta direcció sense concessions, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres -vet aquí posem per cas els de l’anomenat Manifiesto por la lengua común- hereus d’un unitarisme secular i potenciats ara per uns mitjans de comunicació de masses radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això cal fer-ho des del Govern i les institucions -o quan calgui des de l’oposició- i també des de la imprescindible participació i la mobilització de la societat civil, en què ICV ha de fer sentir la seva veu.
D’esquerres, ecologistes i sobiranistes de debò.- Atès que durant massa temps Iniciativa per Catalunya Verds no ha situat explícitament els seus posicionaments sobre la qüestió nacional en el lloc que els corresponia; que no ha fet sentir la seva veu en aquest sentit sempre que calia, i que sovint el component nacional ha estat poc present en les seves campanyes i en les preses de posició, a l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un canvi de la seva política i de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:
-Reclamar d’una vegada per totes i desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, que en aquest exercici -el de l’autodeterminació- rau la nostra sobirania com a nació, la sobirania popular.
-En aquest sentit, ICV vol incrementar també la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes no exlusivistes, aquells que estiguin oberts a totes les opcions.
-I en conseqüència ha d’aconseguir veure reconegut el seu paper com a esquerra verda nacional que és, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques d’esquerres, ecologistes, feministes, radicalment democràtiques, solidàries i sostenibles.
-Per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit pel que fa a la qüestió nacional, ICV hi dedicarà des d’ara un àmbit de treball específic orgànicament integrat a la seva estructura.
-I en el curs dels primers mesos del 2009, preferentment però quan s’hagi produït el desbloqueig del finançament i es conegui la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, ICV es compromet a convocar una convenció nacional per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.
-Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de ser conseqüents amb el fet que, entre els adherits i adherides i entre els amics i amigues d’ICV, hi conviuen i hi han de poder seguir convivint i sentint-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les que optarien per la confederació o per la independència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
