Manifest per una ICV sobiranista

CONVOCATÒRIA TROBADA ÀMPLIA DISSABTE 31 DE GENER

2009-01-16T14:11:00.000+01:00

A tots els adherits i adherides Manifest per unes Polítiques Sobiranistes a ICV:

Amigues i amics. D'acord amb amb el que havíem quedat, finalment hem pogut concretar la data del 31 de gener per a la trobada de tot el grup que vam donar suport al Manifest per unes Polítiques Sobiranistes a ICV.

I aquest primer cop, sense que hagi de servir de precedent, la farem a Barcelona.

Serà doncs el DISSABTE 31, al VIA FORA! CAT, a la Travessia de Sant Antoni, 6-8, a Gràcia, primera cantonada a la dreta del carrer Astúries a partir de Gran de Gràcia, a dos minuts de la parada del Metro Fontana (L3) i de la dels Bus 22, 24 i 28.

A dos quarts d'onze del matí (10.30) ens reunirem per parlar i debatre.

A les dues (14h) dinar de confraternització.

I a les quatre (16h) podrem aixecar el vol, cada ocell al seu niu... o al que vulgui.

- El preu del dinar serà de 20€, amb un primer plat i un segon (a elegir entre dos) vi, postres i cafè.

ATENCIÓ ! - PER TAL D'ORIENTAR EL RESTAURANT, ENS CAL EL MÉS AVIAT POSSIBLE LA CONFIRMACIÓ DELS I DE LES QUE VINDREU A LA REUNIÓ I AL DINAR. PER ANAR BÉ HAURIA DE SER DINS DE LA SETMANA ENTRANT (des d'avui al dia 23) tot i que després, fins a un parell de dies abans (el 29) s'hi pugui afegir o esborrar algú.

* Per tal de preparar un xic l'ordre del dia de la trobada, dilluns ens vam veure els membres del nucli coordinador provisional, amb la participació d'en Toni Morral, representant nostre a la Comissió Executiva del partit.

I a grans trets us proposem:

- Una valoració de la primera fase del treball del grup, de l'Assemblea Nacional d'ICV i dels resultats que hi vam obtenir.

- La constitució formal de l'Àmbit de treball al si de l'organització sectorial d'ICV.

- L'anàlisi a 31-01 de qüestions com Finançament, Estatut i posicionaments d'ICV i del Govern de la Generalitat...

- La previsió d'una Jornada o jornades preparatòries de la Convenció sobre Polítiques Nacionals d'ICV.

- La recollida d'avals i suports a la candidatura d'en Raül Romeva a les Eleccions al Parlament Europeu.

- La participació a entitats i organitzacions sobiranistes d'adherits i adherides al Manifest.

- L'extensió d'adhesions al Manifest a l'interior d'ICV i entre amics/gues i simpatitzants i personalitats.

- La conveniència de ser presents continuadament als mitjans.

- La nostra presència a la xarxa.

- Suggeriments, precs i preguntes.

Com que encara falten uns quants dies, podeu fer-nos arribar observacions a algun punt o afegir-ne d'altres, en el benentès però que en un sol dia no ho podrem abastar a tot... En aquest sentit, comptem ja amb un plec de suggeriments d'en Francesc Pané.

Salut i fins a molt aviat!

Josep Maria López Llavì

Informació de la reunió 15/12/08, convocatòria trobada 31/01/09 i bons desigs pel 2009

2008-12-24T15:59:00.000+01:00

Benvolguts companys i companyes. Tal com havíem quedat, el passat dilluns, dia 15, vam celebrar la primera reunió després de l'Assemblea Nacional.

Hi vam assistir: Antoni Morral, Jordi Altarriba, Marçal Girbau, Miquel Fort i Bufill, Carles Bort, Josep M. Armengou, Josep Vallverdú Duch, Anna Galan, Xavier Gabarrell, Joan Armet, Manel Cases, Gemma Esteve, Josep Altayó, Enric de Vilalta i Josep Maria López Llaví.

Els punts tractats van ser:

- Valoració dels resultats de l'Assemblea.- En línies generals molt positiva (tant pel que fa a l'assumpció de gran part de les esmenes que havíem presentat al Document d'Estratègia com del projecte de Resolució) a consciència però que la fins i tot sorprenent gran proporció de vots amb què aquesta hi va ser aprovada al plenari no deixa de ser un cert miratge; que hi ha inèrcies i reticències molt arrelades i encara ens caldrà picar molta pedra fins a aconseguir que les polítiques sobiranistes siguin realment assumides i aplicades en el dia a dia per tota l'organització. En conseqüència, vam estar d'acord en què ens cal fer pedagogia al si d'ICV del significat dels conceptes sobirania i sobiranisme i de l'oportunitat i la conveniència d'aplicar-los en totes les polítiques del partit, i que cal fer de manera que els documents aprovats no puguin quedar arxivats i tot segueixi com abans. En aquest sentit, es va destacar el factor tan positiu que ha representat en aquell resultat i en la deferència mostrada cap a nosaltres per la Direcció, la presència que vem anar obtenint als mitjans.

Alguns companys van insistir que no els agradaria ni els semblaria convenient l'ús del terme nacionalistes. I n'hi ha algun que qüestiona també el de Països Catalans. Aquest punt s'accepta comentar-lo en una o més trobades amb representants de les formacions més pròximes a la nostra, particularment del País Valencià.

- L'Antoni Morral, que forma part de la nova Executiva d'ICV aprovada a l'Assemblea i que hi ha estat elegit per tenir cura especialment de les polítiques referides a la qüestió nacional, ens presentà una reflexió personal sobre la "Constitució del Grup de Treball Reforma de l'Estat i Fet Nacional", que tanmateix us faig arribar com a adjunt i que va servir un xic de pauta per a la consideració del tema a la reunió mateixa.

- Entre les qüestions que van generar més consens hi ha: la conveniència de posar en marxa d'immediat el funcionament de l'àmbit (o grup de treball) i la voluntat que actui en transversalitat amb les línies mestres del projecte ecosocialista; la de cercar a dins i a fora del partit el màxim de complicitats; la d'integrar-nos als moviments cívics sobiranistes, així com potenciar al màxim l'Assemblea d'Alcaldes i Regidors pel Dret a Decidir; la d'aconseguir implicar els responsables visibles de la Direcció en totes les reivindicacions nacionals i sobiranistes -cal convèncer els de dalt, es va dir- i la importància que poden tenir per al projecte sobiranista, d'una banda la Fundació Nous Horitzons i d'altra l'espai virtual. Per al major i millor ús d'aquest darrer caldrà que es faci càrrec d'arrencar-lo algun company o companya expert en la matèria.

- Quant a la Convenció sobre la Qüestió Nacional, que l'Assemblea va aprovar en principi per als primers mesos del 2009, també hi va haver acord que, tot i que se n'hagués de retardar la celebració, sembla preferible que la Fundació Nous Horitzons convoqués abans unes jornades obertes per tal d'encetar un procés participatiu per a la reflexió i el debat, per aclarir conceptes i anar superant resistències, i per preparar un clima favorable a la possible adopció de canvis en les formulacions nacionals que el partit ha sostingut fins ara.

- En Joan Armet planteja que per al funcionament de l'àmbit es constitueixi un nucli de coordinació, per al qual proposa: J.M. López Llaví, Anna Galan, Gemma Esteve, Marçal Girbau, Enric de Vilalta i Antoni Morral. Marçal Girbau recomana que s'hi afegeixi un company de Lleida que va i ve diàriament a Barcelona. I López Llaví proposa afegir-n'hi almenys un o una de les comarques tarragonines i les gironines i d'aquelles comarques en què hem obtingut més adhesions al Manifest. De moment, i a reserva de la seva aprovació definitiva a la trobada àmplia de gener, el nucli tindria com a coordinador en Toni Morral i com a coordinador adjunt J.M. López Llaví.

- L'acord és unànim en què cal una resposta potent del grup tant en el cas d'una resolució insatisfactòria de la qüestió del finançament com en la hipòtesi que el Tribunal Constitucional retalli l'Estatut -de moment la posició d'en Joan Saura, president del partit, sembla ser "Per l'Estatut, per la integritat de l'Estatut". En aquest aspecte s'avancen opinions: "No al referendum. És una via inútil".
I es coincideix en què entre març i abril (abans del període electoral) hem d'avançar un posicionament en el tema europeu.

* QUANT A LA CONVOCATÒRIA DE LA TROBADA ÀMPLIA (REUNIÓ I DINAR) LA DATA QUE VA MILLOR A LA MAJORIA DELS QUE ENS VAM REUNIR ÉS LA DEL DISSABTE 31 DE GENER. Per tal de facilitar-hi l'assistència als que hagin de venir de lluny de Barcelona, l'hora per començar seria a les 11 del matí, per dinar a les 2 en principi al mateix local de la reunió.
Es tracta de posar la reflexió en comú, de ratufucar o rectificar els acords... i de conèixer-nos i celebrar la victòria de la "primera etapa". Si us plau, reserveu la data a les vostres agendes ! I a primers d'any us donarem més detalls de tot plegat.

* La primera reunió del nucli coordinador provisional de l'Àmbit es fixa per al dilluns 12 de gener, a les 7 del vespre al carrer Ciutat.

I ARA PERDONEU QUE US HAGI DONAT LA PALLISSA EN VIGÍLIES DE NADAL. No ho he pogut escriure abans.
BONES FESTES I UN 2009 AMB FORCES RENOVADES, QUE ENS FARAN FALTA.

Josep Maria López Llavì

Obligat canvi de data reunió grup Manifest sobiranista

2008-12-05T14:03:00.001+01:00

Atesa la coincidència de la nostra convocatòria pel dijous vinent, dia 11, amb la conferència que el mateix dia i a la mateixa hora pronunciarà en Joan Saura, ens veiem obligats a traslladar la reunió a l'únic dia abans de festes que venia bé, entre altres, a en Toni Morral, que és qui ens representarà a l'Executiva:

* DILLUNS 15, a la mateixa hora, LES 7 DE LA TARDA (de 7 a 9) a la sala de l'Executiu de la seu central d'ICV, al carrer Ciutat 7. Mireu de venir-hi almenys un o una per comarca. Gràcies.

Josep Maria López Llavì

RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV

2008-11-28T10:00:00.001+01:00

Les polítiques nacionals d’Iniciativa per Catalunya Verds
Un camí cap a la sobirania en l’Europa dels pobles

Sobre l’horitzó de les polítiques nacionals d’ICV.- La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ben clara la reivindicació del dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació -el dret a decidir- ICV la defensa sense límits, però oberta a les diferents opcions presents al país. Entenem que en el debat sobre els drets nacionals, no desapareixen les diferències entre dretes i esquerres i que els valors propis de l’esquerra ens són més útils i necessaris que mai. I, en un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïts a l’autonomisme o a un independentisme idealista, refermem que per a ICV la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecològiques, d’equilibri territorial, de modernització econòmica i de llibertats personals.

Iniciativa per Catalunya Verds es proclama decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es posa com a objectiu l’Europa federal dels pobles. És en aquest horitzó que l’opció federalista d’ICV, federalisme que sempre hem definit com asimètric, comporta l’aspiració a què Catalunya disposi d’un estat propi dins un Estat espanyol federal i plurinacional, en què cal que mantinguem una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.
Per molt que ara ho haguéssim de fer sense aliats a la resta de l’Estat, ICV vol avançar en aquesta direcció, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres, hereus d’un unitarisme secular i potenciats per uns mass media radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això caldrà que ho fem des del Govern i les institucions o des de l’oposició, i des de la participació activa i la mobilització de la societat civil.

Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és tan ambiciós com era l’aprovat pel nostre Parlament. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des de 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i, corresponentment, de més serveis i de més qualitat per a la ciutadania. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país.

Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un període massa llarg d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat, que respon a pressions i criteris polítics, més que jurídics.

ICV no acceptarà cap retallada de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya. Una sentència adversa del Tribunal Constitucional comportaria una lectura restrictiva i centralista de la Constitució de 1978. En aquests cas, ICV plantejarà una resposta unitària acordada pels partits que varen aprovar el projecte d’Estatut al Parlament el 30 de setembre de 2005: aquesta reacció hauria d’atorgar la capacitat de resposta al Parlament de Catalunya i hauria d’implicar la mobilització democràtica de la ciutadania. La resposta d’ICV hauria de ser acordada pel Consell Nacional que podria utilitzar els mecanismes de consulta a la militància que preveuen les nostres normes de funcionament.

D’esquerres, ecologistes... i catalanistes de debò.- ICV va heretar del PSUC i l’ENE una concepció nítida sobre el fet nacional i unes polítiques definides sobre el fet nacional i la defensa de la sobirania i l’autogovern de Catalunya. Ara és, però, el moment de fer un pas més que clarifiqui i actualitzi aquestes polítiques. A l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un reforçament de la seva política i un canvi de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:

-Ocupar desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, en tant que en aquest exercici rau la seva sobirania com a nació, la sobirania popular.

-Incrementar també, en aquest mateix sentit, la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes que estiguin oberts a totes les opcions.

-Refermar així el seu paper com a esquerra verda nacional, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques radicalment democràtiques: d’esquerres, ecologistes, feministes, solidàries i sostenibles.

-Constituir des d’ara un nou àmbit de treball específic, orgànicament integrat i representat a la seva estructura, dedicat a la qüestió nacional, per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit en aquest camp.

-Convocar en el curs dels primers mesos del 2009 una convenció per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.

Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de reconèixer i de ser conseqüents amb el fet que entre els adherits i adherides -i entre els amics i amigues- d’Iniciativa per Catalunya Verds, hi conviuen i hi han de poder conviure i sentir-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les confederals o les independentistes.

Sabadell, 23 de novembre de 2008

Nota després de l'Assemblea

2008-11-27T13:53:00.000+01:00

Amigues i amics.

He esperat a enviar-vos aquest correu fins que m'han passat -per fi!- els resultats de la votació de la nostra proposta de Resolució, que va ser aprovada al plenari de l'Assemblea amb 379 vots a favor, només 2 en contra i 32 abstencions, sense haver cedit a canviar el títol ("Un camí cap a la sobirania en l'Europa dels pobles") tal com se'ns havia insistit que fessim.
Cal considerar doncs que va ser un èxit, perquè tan sols havíem hagut d'ajustar-hi algun paràgraf als termes acordats a l'hora d'incorporar les esmenes al Document d'Estratègia, en la seva gran majoria aceptades o transaccionades acceptablement per la Comissió redactora. I a la resolució encara n'hi vam poder afegir una (la de la resposta d'ICV en el cas que el Constitucional retalli l'Estatut) que la millora substancialment. Així ho van valorar els companys i companyes del Manifest sobiranista presents a Sabadell, als quals vam poder sotmetre'n el text abans de donar-lo per bo i lliurar-lo a la Comissió. Ara, adjunt, us el fem arribar tal com va ser aprovat.

També en el referent a la representació a la direcció cal dir que l'aconseguit supera les previsions: 8 persones a l'Executiva de les que l'havien subscrit o que havien manifestat compartir-ne la sensibilitat i el propòsit (apart d'altres que puguin estar-hi d'acord i que per algun motiu no s'hi van apuntar). A remarcar que a aquesta nova Executiva hi figura un company (en Toni Morral) que hi ha estat incorporat específicament per tenir cura dels temes "Reforma de l'Estat i el Fet Nacional". És a dir, més o menys informalment, com a representant nostre. I pel que fa al nou Consell Nacional, d'adherits i adherides al Manifest n'hi ha 28 i de simpatitzants/es un grapat més. D'uns/es i altres us en passarem la relació en un proper comunicat.

Amb tots els companys i companyes presents a Sabadell que n'hem pogut parlar, coincidim en què per al tractament de la qüestió nacional i de les polítiques nacionals d'Iniciativa, hi haurà un abans i un després de la 9a Assemblea... O potser hauria de dir "hi pot haver". Perquè ara, tot i que amb els vents i els documents més a favor i havent aconseguit donar-ne testimoni als mitjans, tot està per fer i gran part del que es faci depèn de nosaltres: que la combativitat que de què hem donat prova durant el període preassembleari i a l'Assemblea la seguim mostrant a les agrupacions territorials i/o àmbits de treball; a l'àmbit propi que hem de constituir tot seguit; amb la implicació activa en la prepraració de la Convenció que ens han aprovat pels primers mesos del 2009 i, no cal dir, amb la plena assumpció de les responsabilitats que pertoquen a aquells i aquelles que des d'ara formen o formem part de la Comissió Executiva i del Consell Nacional: que amb la presència activa dels que hi hem estat elegits hem d'aconseguir que passi a ser de fet -que de dret ja ho és- el màxim òrgan de govern d'ICV entre assemblees.

Amigues i amics. El guanyat cal que ho valorem i que ho celebrem -un dia que podem celebrar alguna cosa!- i de tot plegat cal que en parlem. I cal que ens coneguem, que de molts i molte encara no en sabem les cares. Aquesta TROBADA ÀMPLIA i distesa la volíem fer el 29 de novembre o el 13 de desembre, però atès que encara queda feina per reodenar-ho tot després de l'Assemblea i que a molts i moltes abans de festes no els anava bé, HEM DECIDIT AJORNAR-LA PER AL MATÍ-MIGDIA D'UN DISSABTE DE GENER. La data la mirarem de concretar en una REUNIÓ AMB VOLUNTAT OPERATIVA que celebrarem A LA SEU CENTRAL d'ICV AL CARRER CIUTAT EL DIJOUS 11 DE DESEMBRE A LES 7 DEL VESPRE (de 7 a 9) per tal de començar a endegar les tasques a fer. Convindria que, en el possible, hi vingués almenys un o una representant de cada comarca. Amb tot, també en el possible, intentarem que els diferents temes hi siguin tractats amb caràcter consultiu. Després us en farem arribar les conclusions i us en demanarem el vist i plau o que ens digueu les objeccions que hi veieu i l'enfocament que cadascú/na hi donaria. I com a més tard a la trobada de gener, cal que poguem donar el tret de sortida a totes les iniciatives.

Per acabar, felicitem-nos tots i totes per la feina feta fins ara i pels resultats obtinguts. La cursa és de fons, però la sortida ha estat bona. Una abraçada cordial i fins a aviat.

Josep Maria López Llavì

Prec reserva de data per reunió

2008-11-25T13:58:00.000+01:00

Amics i amigues. D'acord amb en Toni Morral, el nostre flamant representant a l'Excutiva -a més dels altres i les altres que també hi sou- hem triat la data del DIJOUS 11 DE DESEMBRE A LES 7 DE LA TARDA (de 7 a 9) PER REUNIR-NOS AL CARRER CIUTAT i començar a endegar la feina a fer pel grup des d'ara i les maneres de fer-la:
la constitució de l'àmbit, unes primeres directrius per la Convenció aprovada pels primers mesos del 2009, les formes descentralitzades de funcionament que ha de prendre la continuïtat del grup, la coordinació amb els companys i companyes a l'Executiva (començant pel Toni Morral) i la preparació de la trobada-dinar d'un dissabte al matí, que havíem proposat per al 29 de novembre o el 13 de desembre i que, un cop que a l'Assemblea ho vam comentar amb diversos companys i companyes, va semblar millor deixar-ho pel gener, passat festes. Si us plau, reserveu-vos doncs la data de l'onze de desembre. Gràcies.

Josep Maria López Llavì

* Intentaré enviar avui mateix una nota a tothom amb la Resolució aprovada i d'encoratjament a continuar, atesos els bons resultats i el ressò obtinguts a l'Assemblea.

El sobiranisme d'ICV emergeix i crida a la mobilització en cas d'una retallada de l'Estatut

2008-11-23T20:36:00.000+01:00

ICV demanarà una resposta unitària dels partits catalans i una «mobilització democràtica ciutadana» en cas que el Tribunal Constitucional retalli l'Estatut. La novena assemblea d'ICV va aprovar ahir una esmena per rebutjar una «lectura restrictiva i centralista» del text estatutari. Amb l'acceptació d'esmenes com aquesta, l'assemblea va abraçar bona part de les aspiracions del sector més sobiranista de la formació. El grup encapçalat per l'eurodiputat Raül Romeva i l'històric militant Josep Maria López-Llaví considera que les seves tesis han rebut un gran suport de la direcció per l'aprovació de la resolució Camí cap a la sobirania. Per una Unió Europea federal dels pobles i d'una esmena que especifica que Catalunya necessita «un estat propi dins un Estat espanyol federal i plurinacional».

Font: ELPUNT

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER A L’ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV

2008-11-15T09:10:00.001+01:00

(d’acord amb els criteris expressats pels adherits i adherides al Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV que van poder assistir a la reunió del dijous 6 de novembre i que en data 13 del mateix mes fem arribar a tots i totes els que l’han subscrit)

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLEA NACIONAL D’ICV

A proposició dels adherits i adherides al “Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV”, en el marc de la 9ª Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’organització, reunida en plenari, aprova la següent resolució:
Les polítiques nacionals d’Iniciativa per Catalunya Verds
Un camí cap a la sobirania en l’Europa dels pobles

Sobre l’horitzò de les polítiques nacionals d’ICV.- La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ben clara la reivindicació del dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, és a dir, l’exercici de la sobirania. I l’autodeterminació -el dret a decidir- ICV la defensa sense límits, però oberta a les diferents opcions presents al país. Som conscients que en l’actualitat els eixos de la política catalana es mouen en els paràmetres catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra i nosaltres ens hi posicionem com una força inequívocament catalanista i d’esquerres. I, en un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïts a l’autonomisme o a un independentisme idealista, refermem que per a ICV la construcció nacional és travessada per les polítiques socials, ecològiques, d’equilibri territorial, de modernització econòmica i de llibertats personals.

Iniciativa per Catalunya Verds es proclama decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es posa com a objectiu la federació europea dels pobles -ben diferent de l’actual UE- a la qual caldrà arribar per transformació o dissolució dels actuals “estats-nació”. És en l’horitzó d’aquesta Europa que Iniciativa contempla un primer estadi amb un estat espanyol que es reconegui plurinacional, estructurat des dels principis del federalisme. En aquest cas, com en el de la nova Europa, preconitzem un estat propi dins d’un estat plurinacional, en què cal que mantinguem una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalanes, els Països Catalans.
Per molt que ara ho haguéssim de fer sense aliats a la resta de l’Estat, ICV vol avançar en aquesta direcció, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres, hereus d’un unitarisme secular i potenciats per uns mass media radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això caldrà que ho fem des del Govern i les institucions o des de l’oposició, i des de la participació activa i la mobilització de la societat civil.

Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya de 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és tan ambiciós com era abans de les rebaixes que va patir el que havia aprovat el nostre Parlament. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des de 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i, corresponentment, de més serveis i de més qualitat per a la ciutadania. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país.

Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un massa llarg període d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat, que respon a pressions i criteris polítics, més que jurídics.

Tot i que la posició d’ICV al respecte ha estat i encara vol ser la de confiar, fins al darrer moment, que s’acabin imposant el dret i la justícia i que el Govern i l’Estat espanyols acabin entrant en raó i complint el pacte d’estat que van subscriure al Congrés i el Senat, en el cas que el dictamen del Constitucional fos seriosament contrari a l’Estatut, caldria que ICV, amb veu pròpia i amb la resta de forces polítiques amb què coincidís, emprengués totes les accions pertinents, diàfanes i radicals a tots els nivells (institucionals, legals i de resistència i mobilització popular) proporcionals al trencament per part de l’Estat de la seva pròpia legalitat.

D’esquerres, ecologistes... i catalanistes de debò.- Atès que durant massa temps Iniciativa per Catalunya Verds no ha sabut visibilitzar els seus posicionaments sobre la qüestió nacional en el lloc que els corresponia i que sovint el component nacional ha estat poc present en les seves campanyes i en preses de posició, a l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un reforçament de la seva política i un canvi de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:

- Ocupar d’una vegada per totes i desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, que en aquest exercici rau la seva sobirania com a nació, la sobirania popular.

- -Incrementar també, en aquest mateix sentit, la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes que estiguin oberts a totes les opcions.

- Refermar així el seu paper com a esquerra verda nacional, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques radicalment democràtiques: d’esquerres, ecologistes, feministes, solidàries i sostenibles.

- Constituir des d’ara un nou àmbit de treball específic, orgànicament integrat i representat a la seva estructura, dedicat la qüestió nacional, per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit en aquest camp.

- Convocar en el curs dels primers mesos del 2009 una convenció per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.

Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de reconèixer i de ser conseqüents amb el fet que entre els adherits i adherides -i entre els amics i amigues- d’Iniciativa per Catalunya Verds, hi conviuen i hi han de poder conviure i sentir-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les confederals o les independentistes.

Sabadell, 23 de novembre de 2008

Proposta de Resolució que presentarem a l'Assemblea

2008-11-14T16:14:00.001+01:00

Un cop ateses les observacions que ens han fet arribar una desena dels membres del grup que van poder assistir a la reunió del dijous passat, dia 6, i passada per la correcció lingïüística de l'Enric de Vilalta, vet aquí (adjunta) com queda la resolució que presentarem a l'Assemblea.

* Atès que a l'esmentada reunió es va dir que després de l'Assemblea seria una bona idea fer una TROBADA DE TOT EL GRUP UN DISSABTE AL MATÍ, per tal que hi poguessiu venir els/les de poblacions més apartades de Barcelona, hem pensat en DUES DATES POSSIBLES ABANS DE FESTES: EL 29 DE NOVEMBRE O EL 13 DE DESEMBRE.
Es tractaria de valorar els resultats del nostre treball i les nostres propostes a l'Assemblea, de comentar l'estratègia a seguir en la creació i el funcionament de l'àmbit, el paper que hem de tenir en el disseny i organització de la Convenció sobre la qüestió nacional el primer trimestre del 2009, i la forma en què hem de seguir treballant i coordinant-nos en endavant.
I, atès que molts i moltes de nosaltres només ens hem comunicat per correu electrònic, TAMBÉ SERIA BO CONÈIXER-NOS PERSONALMENT I ACABAR LA TROBADA AMB UN DINAR DE CONFRATERNITZACIÓ que -és clar- hauria de ser bo, bonic i barat... que són temps de crisi. S'admeten suggeriments. Però com que tan podem ser 20 com 100 i ens cal buscar un lloc per a la reunió i pel dinar, que pot no ser fàcil, CALDRIA QUE TOTS I TOTES, EN REBRE AQUEST CORREU, EM RESPONGUÉSSIU:
SI US VA BÉ EL 29 DE NOVEMBRE, EL 13 DE DESEMBRE O CAP DELS DOS DIES

* TAMBÉ CAL QUE ENS DIGUEU QUANTS I QUANTES DE VOSALTRES ASSISTIREU COM A DELEGATS A L'ASSEMBLEA.
I caldria que, a peu dret mateix, a la fi de la sessió del divendres 21 ens trobessim un moment a la sortida mateix de la sala per canviar impressions.

Josep Ma. López Llavi

Recordatori reunió demà

2008-11-05T19:21:00.000+01:00

Companyes i companys. A tots aquells i aquelles que pogueu venir, us recordo que la reunió del grup del "Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV" per tal de preparar la nostra participació a l'Assemblea i de consensuar-ne un Projecte de Resolució, és demà a les 7 de la tarda a la seu d'ICV al carrer Ciutat 7. Sobretot pels que vingueu de fora de BCN, ens proposem acabar a les 9 com a més tard. Aquelles i aquells que no pogueu venir, no cal que ens ho digueu. Ja us enviarem notícia del que hem parlat i d'en que hem quedat. Endavant i gràcies.

Josep Maria López Llavì

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLES NACIONAL D’ICV

2008-11-05T19:07:00.002+01:00

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA 9ª ASSEMBLES NACIONAL D’ICV

que presenta el grup d’adherits i adherides al “Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV”

En el marc de la 9ª Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, l’organització, reunida en plenari, aprova la següent resolució:

D’ESQUERRES, ECOLOGISTES I SOBIRANISTES DE DEBÒ
(Les polítiques nacionals d’ICV)

Sobre l’Estatut i el finançament.- L’Estatut de Catalunya del 2006, aprovat pel Congrés i el Senat espanyols i amplament referendat per la societat catalana -bé que amb una alta abstenció- no és l’ambiciós que era quan el va aprovar el Parlament de Catalunya, abans de les rebaixes que va patir en la negociació amb el Govern de l’Estat i les que hi va acabar pactant Artur Mas amb José Luis Rodríguez Zapatero. Però suposa el nivell més alt d’autogovern de què Catalunya ha disposat des del 1714. El nou Estatut obre la possibilitat d’un finançament més just i millor que l’actual i corresponentment de més serveis i de més qualitat. I mercès a la intervenció d’ICV, conté un capítol de drets i deures que possibilita unes polítiques socials avançades, així com el respecte a la diversitat de ciutadans i ciutadanes del país. Si, superant els esculls del Constitucional i la resistència al seu desenvolupament per part del Govern espanyol, el nou Estatut arriba a ser aplicat íntegrament i correctament, ha de demostrar que més autogovern per a Catalunya comporta millor qualitat de vida per als seus ciutadans i ciutadanes.

Quan ens disposem a cloure aquesta Assemblea, però, i en plena etapa de depressió econòmica i social, Catalunya viu un massa llarg període d’expectativa tant pel que fa al desbloqueig del finançament previst a l’Estatut com de l’Estatut mateix: el primer a mans del Govern de l’Estat (pressionat pels sectors més centralistes del seu propi partit i del primer de l’oposició) i el segon pendent del dictamen d’un Tribunal Constitucional deslegitimat (que respon a pressions i criteris polítics més que jurídics). Sobre l’un i l’altre, finançament i Estatut, hi planen núvols força foscos que podrien acabar erigint-se en un nou mur davant dels drets i les necessitats de Catalunya i de les aspiracions i esperances dels sectors més conscients i responsables de la nostra societat.

La posició d’ICV al respecte ha estat i encara vol ser la de confiar, fins al darrer moment, que s’acabin imposant el dret i la justícia i que el Govern i l’Estat espanyols acabin entrant en raó i complint el pacte d’estat que hi van subscriure al Congrés i el Senat. Per això ICV es resisteix a avançar el posicionament i les accions que hauria d’emprendre si això no fos així, i que en qualsevol cas haurien de ser diàfanes i radicals a tots els nivells (institucionals, legals i de resistència i mobilització popular), proporcionals al trencament per part de l’Estat de la seva pròpia legalitat.

Sobre l’horitzò de les polítiques nacionals d’ICV.- En un context on els plantejaments entorn del nostre futur com a poble semblen reduïdes a l’autonomisme o a l’independentisme en força casos sense continguts -un reduccionisme al qual ICV ha col·laborat involuntàriament amb la seva absència- refermem que per a nosaltres la construcció nacional està travessada per les polítiques socials, les ecològiques, les d’equilibri territorial, les de modernització econòmica i les de llibertats personals. Som conscients doncs que els eixos de la política catalana es mouen en els paràmetres catalanisme-espanyolisme i dreta-esquerra. I ens hi posicionem clarament com una força inequívocament catalanista (amb tot el que comporta el reconeixement del fet nacional) i d’esquerres (amb tot el que comporta el terme esquerra al s.XXI).

La Declaració de Principis Polítics d’Iniciativa per Catalunya deixava ja ben clar el dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, autodeterminació que ICV defensa sense limitacions, però oberta a les diferents opcions presents al país. El Document d’Estratègia d’aquesta mateixa Assemblea es referma en aquests principis, tot estenent-se en els diversos vessants que l’autogovern ha de contemplar en el nostre cas (des del finançament, a la llengua, la relació preferent amb els altres territoris de parla catalana o la necessària reforma de la Constitució) i en les concepcions i la construcció federalistes plurinacionals que ICV defensa (diferenciades del federalisme nominal i light en què s’emparen altres partits) però que malauradament fins ara no han estat objecte de cap mena de receptivitat ni tan sols d’obertura per part de sectors significatius de la política ni de la societat espanyola.

ICV és una força decididament europeista. Volem més Europa i per tenir més Europa hem de tenir més Catalunya. I volem més Catalunya i per tenir més Catalunya necessitem més Europa. ICV es planteja com a objectiu una federació europea dels pobles, a la qual caldrà arribar per transformació o dissolució dels actuals “estats-nació”. I és en l’horitzó d’aquesta Europa dels pobles, que preconitzem una primera fase amb un estat espanyol que es reconegui plurinacional, estructurat des dels principis del federalisme: en aquest cas, com en el de la nova Europa, un estat propi dins d’un estat plurinacional.

Per molt que ho haguem de fer sense aliats fora de l’àrea catalana, cal avançar en aquesta direcció sense concessions, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amplis sectors d’opinió, inclosos els que es diuen d’esquerres -vet aquí posem per cas els de l’anomenat Manifiesto por la lengua común- hereus d’un unitarisme secular i potenciats ara per uns mitjans de comunicació de masses radicalment oposats als drets i a les llibertats de Catalunya. I això cal fer-ho des del Govern i les institucions -o quan calgui des de l’oposició- i també des de la imprescindible participació i la mobilització de la societat civil, en què ICV ha de fer sentir la seva veu.

D’esquerres, ecologistes i sobiranistes de debò.- Atès que durant massa temps Iniciativa per Catalunya Verds no ha situat explícitament els seus posicionaments sobre la qüestió nacional en el lloc que els corresponia; que no ha fet sentir la seva veu en aquest sentit sempre que calia, i que sovint el component nacional ha estat poc present en les seves campanyes i en les preses de posició, a l’etapa que s’obre amb aquesta 9a Assemblea, en el que ha de significar un canvi de la seva política i de la seva imatge, Iniciativa per Catalunya Verds es proposa:

-Reclamar d’una vegada per totes i desacomplexadament el lloc que li pertoca entre les forces polítiques que reivindiquen el dret del poble català a l’autogovern i a decidir lliurement el seu futur, que en aquest exercici -el de l’autodeterminació- rau la nostra sobirania com a nació, la sobirania popular.

-En aquest sentit, ICV vol incrementar també la seva participació activa i la dels seus adherits i adherides, a les plataformes i moviments catalanistes i sobiranistes no exlusivistes, aquells que estiguin oberts a totes les opcions.

-I en conseqüència ha d’aconseguir veure reconegut el seu paper com a esquerra verda nacional que és, perquè és en el marc nacional català que vol aplicar -i que en la mesura del possible ja està aplicant- les seves polítiques d’esquerres, ecologistes, feministes, radicalment democràtiques, solidàries i sostenibles.

-Per tal de garantir el treball continuat d’elaboració, aprofundiment, adequació i seguiment de les polítiques del partit pel que fa a la qüestió nacional, ICV hi dedicarà des d’ara un àmbit de treball específic orgànicament integrat a la seva estructura.

-I en el curs dels primers mesos del 2009, preferentment però quan s’hagi produït el desbloqueig del finançament i es conegui la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, ICV es compromet a convocar una convenció nacional per a la reflexió i la revisió de les seves polítiques nacionals.

-Tots aquests plantejaments responen també a la voluntat de ser conseqüents amb el fet que, entre els adherits i adherides i entre els amics i amigues d’ICV, hi conviuen i hi han de poder seguir convivint i sentint-s’hi còmodes diferents sensibilitats pel que fa a la qüestió nacional: de les que es reclamen del federalisme a les que optarien per la confederació o per la independència.

Sobre la reunió mantinguda aquest matí amb en Joan Saura, President d’ICV

2008-10-25T00:19:00.000+02:00

Informació per als mitjans:

-Per part del grup del Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV hi han assistit els promotors Jordi Altarriba i Josep Maria López Llaví i Albert Farriol, president d’ICV a Sant Quirze del Vallès, fins ara una de les poblacions que aporta més adherits i adherides al Manifest.

-Els representants del Manifest sobiranista han lliurat a Joan Saura, com a President d’ICV, el text del Manifest i una relació de les 96 primeres adhesions que ha aplegat.

-Li han expressat la voluntat de constituir tot seguit l’àmbit de treball sobre les polítiques nacionals d’ICV, per avançar des d’ara mateix en aquest sentit i en la regularització descentralitzada del funcionament del grup.

-I li han exposat també la determinació de presentar, a banda de les esmenes als Documents de l’Assemblea (en procés de refosa i elaboració) una proposta de resolució final que en compilaria els continguts amb l’ànim de comportar des d’aquell mateix moment un impuls de les polítiques nacionals d’Iniciativa.

-Els representants del Manifest han sol·licitat tanmateix a Joan Saura la celebració en el curs del primer trimestre del 2009 (en dates a precisar en funció també de les resolucions pendents sobre el finançament i l’Estatut) d’una jornada o jornades de reflexió, més enllà de la teoria, i en el seu cas de replantejament de les polítiques i de les opcions d’ICV pel que fa a la qüestió nacional.

-Joan Saura s’ha mostrat receptiu a totes aquestes peticions i l’únic retret que ha fet als seus interlocutors és el de no haver inclòs al Manifest una posada en valor de l’Estatut, una mancança que els representants del grup -pels quals l’Estatut, rebaixat i tot, constitueix una eina d’avenç considerable en el camí cap a l’exercici de la sobirania- atribueixen particularment al clima de desconfiança, tant estès, que a mans del Constitucional, l’Estatut pugui arribar a bon port.

-Per la seva banda, Altarriba, Farriol i López Llaví s’han compromès a fer-li arribar les esmenes als Documents de l’Assemblea, tan aviat com estiguin enllestides i aprovades pel grup i a mantenir-lo informat de les noves adhesions que rebin.

- Hores d’ara, als 20 dies de fer-se públic el Manifest ha arribat ja al centenar d’adhesions, provinents de 15 comarques i amb gran quantitat de quadres municipals i dirigents del partit.

-Entre les incorporacions dels darrers dies destaquen les de Carme García, ex-Diputada al Congrés per ICV, Josep Manel López Gifreu, Alcalde de Colomers (Baix Empodà), Elisa Corral Lozano, Regidora de Cornellà de Llobregat, Xavier Rubio, Regidor de l’Ajuntament de Manresa i president d’ICV al Bages, Berguedà i Solsonès, Rafael Bellido, Tinent d’Alcalde i Jordi Miró, Regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola, Lluís Suñé, Regidor de Torredembarra, Roger Solé Galofré, Regidor de Vilassar de Mar, Jaume Forcadell, President d’ICV a les Terres de l’Ebre, Xavier Cañabate, President d’ICV a La Segarra, Jaume Francesch, President d’ICV a Olesa de Montserrat i ex-Alcalde d’Olesa, i Andreu Banús, responsable nacional de Salut d’ICV, a més de l’escriptor i sociolingüista Francesc Vallverdú, Ricard Ripoll Villanueva, professor de la UAB i escriptor, Ricard Blasco, artista visual, i Josep Vallverdú “Pep”, actor.

-I, sense ser-ne militant, des del primer moment ha expressat el seu suport als continguts del Manifest el professor Norbert Bilbeny, Catedràtic i candidat al Rectorat de la UB.

Barcelona, 24 d’octubre del 2008

Relació d'adhesions rebudes fins al moment:

2008-10-21T00:19:00.000+02:00

RELACIÓ D’AHERIDES I ADHERITS QUE FINS A AVUI 16-10-08 SUBSCRIUEN EL “MANIFEST PER UNES POLÍTIQUES SOBIRANISTES A ICV”

De Barcelona ciutat

- Jordi Altarriba i Bos (Membre fundador d’IC)
- Pep Altayó (Coordinador àmbit Cultura d’ICV)
- Borja Aragay (Professor)
- Joan Armet (Membre fundador d’ICV i Ex-Diputat al Congrés)
- Cristina Badosa (Catedràtica de Lit. Cat. de la Universitat de Perpinyà)
- Margarida Barjau (Professora)
- Carles Bort (Professor)
- Neus Canelles (Mestra)
- Manel Cases (Economista)
- Jordi Coca (Escriptor)
- Xavier Gabarrell (Professor de l’UAB)
- Carme García i Suárez (Diputada per ICV al Congrés, la legislatura 2004-2008 i membre del Consell Nacional)
- I membre del Consell Nacional)
- Jordi Gutiérrez i Suárez (Sindicalista i membre fundador d’IC)
- Joan Isard (Moviment veïnal)
- Octavi Julià i Arcusa (CCOO Hospital Clínic)
- Josep Maria López i Llaví (Un dels fundadors i membre del Consell Nacional d’ICV)
- Joan Manrubia (Professor)
- Miquel-Lluís Muntané (Escriptor)
- Pere Nieto
- Pau Planelles Oliva (Responsable Qüestió nacional Joves Esquerra Verda, JEV)
- Ricard Ripoll Villanueva (Professor de la UAB i escriptor)
- Raül Romeva (Eurodiputat)
- Josep Rosell i Buigas (Responsable d’Acció Política)
- Miquel dels Sants Fort i Bufill
- Robert Urgelés Castejón
- Enric de Vilalta (Coordinador àmbit Política Lingüística d’ICV)

Del Barcelonès

- Josep Ribas (L’Hospitalet del Llobregat. Membre de la Comissió Política de l’Hospitalet i del Consell Nacional d’ICV
- Josep Calvís (L’Hospitalet del Llobregat. Membre de la Comissió Política de l’Hospitalet)

Del Baix Llobregat

- Pere Vallès (President d’ICV a Molins de Rei)
- Manel Martínez (Sant Feliu de L) (Coord. del grup d’ICV a la Diputació de BCN)
- Ignasi Riera (Cornellà de L., act. resident a Madrid) (Escriptor i ex-Diputat ICV)

Del Vallès Occidental

- Antoni Morral (Alcalde de Cerdanyola del Vallès)
- Rafael Bellido (Tinent d’Alcalde de Medi Ambient i Territori. Cerdanyola del Vallès)
- Jordi Miró i Guix (Regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA).
- Roger Morales i Puig (Cerdanyola del Vallès. Membre de la Comissió Política Comarcal i del Consell Nacional d’ICV).
- Roc Fuentes (Terrassa) (Ex-Senador i ex-Diputat d’ICV)
- Toni Salvadó Nayach (Terrassa)
- Albert Farriol i Vinyes (President d’ICV a Sant Quirze del Vallès)
- Joan Gasull Muñoz (Regidor de Sant Quirze del Vallès)
- Marçal Girbau i García (Sant Quirze del Vallès) (Membre del Consell Nacional de JEV i de l’equip coordinador del Vallès Occidental).
- Isabel Cruells i Cadevall (Sant Quirze del Vallès)
- Josep Lluís Fernández Molinet “ “ “ “
- Marta Baldrich i Caselles “ “ “ “

Del Vallès Oriental

- Francesca Gironès Camps (Lliçà d’Amunt) (Mestra)
- Rosalina de Tera (Vallgorguina) (Prof. de batxillerat i Tutora d’Economia en el Centre Associat de la UNED a Girona)

Del Maresme

- Oriol Ferran (Arenys de Mar) (Coordinador de l’àmbit de TIC) (Cap de llista d’Arenys de Mar a les Eleccions Municipals del 2007)

De l’Anoia

- Toni Lloret Grau (Regidor d’Argençola i President de l’Associació Micropobles
de Catalunya)

Del Bages
- Xavier Rubio Cano (Manresa) (President d’ICV del Bages, Berguedà i Solsonès i Regidor d’Ocupació, Solidaritat i Pla Estratègic de l’Ajuntament de Manresa)

Del Tarragonès

- Francesc Mercadé (Torredembarra) (Informàtic) Alternativa del Baix Gaià)

Del Baix Camp

- Antoni Oliach (Reus)

De Terres de Lleida

- Joan Miquel Ballesté (Lleida) (Responsable de Comunicació i de l’Oficina Parlamentària d’ICV a les terres de Lleida)
- Josep Antoni Moreno López (Responsable d’Extensió Territorial i d’Acció Política d’ICV a les terres de Lleida)
- Montse Albendea Contreras (Responsable d’Organització i Finances d’ICV a les terres de Lleida)
- Ramon Camats i Guàrdia (Membre de la Secretaria Política d’ICV de Lleida)
- Màrius Aguilar i Muñoz (Secretari d’Organització de les JEV de Ponent)
- Miquel Àngel Claveria i Pérez (Coordinador Territorial de JEV de la vegueria de Ponent)
- Macià Jové i Rodés (Rosselló, Segrià) (Arquitecte) (Regidor per IpR EPM de Rosselló).
- Maria Josep Isern Gausí (Lleida) (Adherida a ICV des de la seva fundació)

Del Pla d’Urgell

- Jordi Martínez Atero (El Palau d’Anglesola)

De La Segarra

- Xavier Cañabate Llobet (Cervera) (President d’ICV de La Segarra)

* Vol fer constar la seva adhesió: Norbert Bilbeny (prof. universitari) simpatitzant

MANIFEST PER UNES POLÍTIQUES SOBIRANISTES A ICV

2008-10-04T14:13:00.000+02:00

En el curs dels treballs preparatoris de la 9a Assemblea Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds, un grup d’adherits i adherides preocupats per la deriva de la formació en alguns aspectes i en particular pel tractament accessori que atorga a la qüestió nacional, volem fer arribar a la direcció del partit i a l’opinió pública el següent:

-Considerem que, tot i que en els seus documents fundacionals ja quedava clar -ho reproduïm de la Declaració Política de Principis- el dret inalienable i imprescriptible de la nació catalana a l’autodeterminació, així com el model de federalisme asimètric que propugnava, durant massa temps Iniciativa (ara ICV) ha passat de puntetes pels seus posicionaments sobre la qüestió nacional.

-És així com ICV, l’organització política de l’esquerra verda nacional, un partit nacional català -autodeterminat com a tal en separar-se de Izquierda Unida- i que reclama l’exercici de la sobirania popular per decidir el futur de Catalunya, no ha estat ni és comptat a l’arc polític del nacionalisme català. I és així com l’ha deixat políticament a mans del catalanisme conservador o de corrents independentistes, alguns dels quals sense continguts socials o força ingenus, que han contribuït a generar expectatives que més d’hora que tard, en veure’s frustrades, podrien produir des d’un nou desencís fins al rebrot d’actituds extremes. És per això també que les polítiques d’ICV cal que se situïn enllà tant dels reduccionismes autonomistes com dels independentistes.

-El mes de gener passat, en el Fòrum celebrat a l’entorn del Model d’Estat, ICV es ratificava en el reconeixement i la defensa del dret a decidir -el dret a l’autodeterminació sense limitacions, que en això consisteix l’exercici real de la sobirania- i s’adheria a la Plataforma pel Dret a Decidir, amb representants presents a l’acte. En paraules de Jaume Bosch, vicepresident d’ICV, pronunciades en aquella jornada,“a l’ús devaluat del terme federalisme que fa el PSC, Iniciativa hi oposa la formulació d’un estat propi dins d’un estat plurinacional”. El cert és però tampoc de llavors fins ara aquestes afirmacions no s’han fet notar gaire en les polítiques, les campanyes i les preses de posició del partit.

-Ara, en vistes a la celebració el mes de novembre de la 9a Assemblea, la comissió redactora de la proposta del document d’Estratègia Política hi ha inclòs el punt 3.4, El nostre horitzó nacional, amb vuit subapartats que contemplen des d’un full de ruta a curt termini a la reivindicació d’un finançament just; de la defensa de la llengua catalana fins a la del dret a l’autodeterminació i a l’opció per un estat federal plurinacional, que defineix i detalla, passant per la necessària reforma de la Constitució espanyola de 1978 i pel manteniment de relacions preferents amb els altres territoris de parla catalana.

-Tot i reconèixer en aquestes formulacions força més concreció que l’habitual, els que subscrivim el present Manifest, a més d’expressar la voluntat de presentar algunes propostes de modificació en aquests punts als documents de l’Assemblea, pensem que de poc serviria la correcció dels plantejaments teòrics i estratègics sense un canvi ostensible de la política i de la imatge nacionals d’Iniciativa. Cal doncs reclamar, i en la mesura del possible garantir, que la nova direcció que surti elegida d’aquesta assemblea assumeixi explícitament i de fet la reivindicació nacional en l’horitzó de l’autodeterminació, expressió de la sobirania, i la situï en un lloc capdavanter a la política d’ICV. És en aquest sentit també que, per tal de fer sentir la veu de tots els companys i companyes de provada sensibilitat en aquest sentit, en reclamem la participació més activa als òrgans d’enquadrament corresponents.

-I per tal de treballar continuadament en l’elaboració i l’aprofundiment de les polítiques del partit en la qüestió nacional, i de participar activament a les entitats i moviments de signe des de catalanista a sobiranista, propugnem la creació des d’ara mateix al si de l’organització del partit d’una comissió de treball o àmbit de dedicació específica, amb possibilitat de ser representada als òrgans de direcció.

-Finalment, volem deixar palès i que quedi conseqüentment reflectit, que a ICV hi participen i hi han de poder conviure i sentir-se còmodes els adherits i adherides que es reclamen del federalisme, amb altres que optarien per la confederació o per la independència. En qualsevol cas, som conscients de la inviabilitat a l’Espanya actual de cap d’aquestes opcions, que passarien necessariament per la reforma en un sentit positiu de la Constitució i per l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya: una i altra ara per ara impensables. En qualsevol cas, cal avançar en aquesta direcció sense concessions, amb polítiques decidides -les pròpies i les que es puguin consensuar amb altres subjectes polítics- per tal d’anar fent forat en el mur de contenció espanyol: el de l’Estat i el d’amples sectors d’opinió -inclosos els que es diuen d’esquerres- hereus d’un unitarisme secular i potenciats ara per uns mitjans de comunicació de masses àmpliament oposats als drets i llibertats de Catalunya. I això caldrà fer-ho des del Govern i les institucions -o quan calgui des de l’oposició- i també des de la imprescindible participació i la mobilització de les organitzacions de la societat civil, en què ICV cal que faci sentir la seva veu.

Els que subscrivim aquest comunicat som conscients dels reptes actuals d’ICV i de les mancances que li cal superar, enllà de la qüestió nacional, i que passen entre altres per aconseguir: la intercomunicació contínua entre les bases del partit i els seus representants als governs (del de la Generalitat als municipals), la cura dels posicionaments i declaracions dels nostres càrrecs públics, la necessària revisió i posada al dia dels postulats de l’ecosocialisme, la visibilització clara que les nostres posicions polítiques són diferents de les del PSC, el reforçament dels mecanismes del partit, la participació i la necessària coordinació amb els moviments socials, la feminització... I encara aquella altra manera de fer política de què vam fer bandera i que no hauria de quedar reduïda a actes puntuals o gestuals, com les primàries. Pensem però que en aquests punts altres col·lectius o l’organització mateixa del partit ja hi estan a sobre. I, en la mesura de les nostres possibilitats, ens proposem participar-hi també en el debat a través dels organismes territorials o sectorials a què pertanyem.

Barcelona, a 3 d’octubre del 2008

ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb

2008-09-19T00:27:00.000+02:00

Davant la propera assemblea, els autors fan una crida a fer pinya tots aquells i aquelles que un i altre cop han reclamat que Iniciativa respongui de fet i de manera desacomplexada a allò que diu que és: una esquerra verda nacional

+ Imatge del consell nacional d'ICV, que va tenir lloc a començaments de setembre. Els autors demanen una posada al dia dels postulats de l'ecosocialisme.

Aquest estiu, els partits polítics de Catalunya, en els seus respectius congressos, han tractat de resoldre problemes interns i de posada al dia d'estratègies a les portes d'un curs polític que no s'obre pas gens planer. Queda només UDC, que és a punt de fer el seu, i ICV, que ha de celebrar la 9a assemblea el mes de novembre. Aquí, a Iniciativa, almenys fins a la crisi de l'aigua, tot semblava gairebé una bassa d'oli. Bé que hi havia hagut grinyols –més a fora que no pas a dins, cal dir-ho– arran d'actuacions repressives dels Mossos –servituds del Departament d'Interior per a una formació que havia picat l'ullet als antisistema– a ICV no s'hi enregistraven els trontolls inherents a l'assemblearisme i les propostes de la direcció eren acceptades per una amplíssima majoria al consell nacional. Però amb l'esclat de la sequera ni la visualització de la gestió dels representants del partit al govern ni les cessions en alguns punts del programa ni, sobretot, l'actuació del president del partit en l'anomenat pacte de Vilanova no han estat percebuts com a correctes ni han estat tampoc assumits com a propis per bona part d'adherents ni per la majoria dels presumibles electors i electores. Malgrat tot, a ICV no hi ha crisi. Almenys ningú no ha gosat pronunciar-ne el mot. Però si la formació no engega un redreçament clar, amb una posada al dia dels postulats de l'ecosocialisme i una renovació de la direcció, equilibrant-hi sensibilitats i substituint-ne les persones cremades en l'exercici de càrrecs; si no fa visible un desmarcament notori de les polítiques del PSC, que no és pas el soci de govern amb què ICV té més coincidències; si no fa reals la tan invocada participació –a nivell intern i en l'acció social– i aquella altra manera de fer política; si no impulsa una clarificació d'objectius i de polítiques pel que fa a la qüestió nacional, superant d'una vegada l'ambigüitat en què s'ha mogut i es mou, i, finalment, si no fa maneres per introduir aquests canvis, l'espai polític i electoral d'ICV esdevindran cada vegada més difusos i reduïts.

A més de les crítiques als mitjans, les darreres setmanes ha aparegut dintre d'ICV un corrent d'opinió crític que anuncia el propòsit de rellançar i definir valors com ara el socialisme i l'ecologisme. I des dels òrgans de direcció s'han filtrat informacions de la nova fornada de dirigents d'ICV, que reclamen el seu lloc a la direcció del partit. Això sense comptar amb la pressió de l'Entesa pel Progrés Municipal, una realitat ja apreciable dins del panorama polític municipalista, que cerca un encaix orgànic a Iniciativa –amb qui ha fet coalició estable les darreres legislatures– però que hi reivindica la incorporació dels aspectes més propis del seu missatge, entre els quals una estratègia clara i decidida pel que fa a la qüestió nacional.

Crida al sector nacional És en aquest context que fem una crida a tots aquells i aquelles que un i altre cop hem reclamat que ICV respongui de fet al que diu que és –una esquerra verda nacional (tot i que massa sovint omet això de nacional)– per tal que fem pinya en reclamar d'una vegada per totes la defensa explícita del dret a l'autodeterminació. I, tot i que en el seu exercici Iniciativa es decanti pel federalisme plurinacional, que accepti que dintre seu hi coexisteixen altres opcions, inclòs l'independentisme. Aquestes van ser, a grans trets, les conclusions del fòrum sobre el model d'estat del gener passat (en el curs del procés d'elaboració del programa electoral de les eleccions generals) unes conclusions que s'han fet notar massa poc en les campanyes i en l'actuació diària de l'organització.

En aquella jornada, en paraules de Jaume Bosch, vicepresident del partit, a l'ús devaluat del terme federalisme que fa el PSC Iniciativa hi oposa la formulació d'un estat propi dins d'un estat plurinacional. I, tot reblant que l'Estatut no esgota el nostre horitzó d'autogovern, Bosch acabava valorant les relacions polítiques amb els altres territoris de parla catalana; els Països Catalans. Cal recordar que aquestes formulacions ja eren patrimoni d'Iniciativa per Catalunya des de fa uns quants anys, en el moment mateix de l'aprovació de la seva declaració política de principis que, gràcies als esforços i la tenacitat de l'històric Francesc Vicens, entre d'altres, deixava ben clar el dret inalienable i imprescriptible a l'autodeterminació. Sovint, però, és com si l'assumpció explícita d'aquest dret –això és, de l'exercici de la sobirania– a ICV li faci nosa o vergonya. Cal trencar definitivament amb aquesta dinàmica.

És cert que quant als objectius, vista la realitat política de l'Espanya actual, el federalisme plurinacional sembla tenir-ho tan verd com l'independentisme... Ho il·lustrava, arran d'un comentari sorneguer de Joan Armet, en el curs d'aquell fòrum, la sortida de Miquel Caminal, teòric convençut del federalisme: «Per convicció, sóc federalista; per inevitabilitat, puc ser independentista.» Ara per ara, però, a ICV fins i tot alguns no federalistes en tindríem prou amb l'assoliment, d'una vegada per totes, de l'exigència del dret a decidir i dels postulats del federalisme plurinacional. Que no estiguem sols a l'hora de reclamar-ho.

JORDI ALTARRIBA I BOS I JOSEP MARIA LÓPEZ I LLAVÍ, al PUNT d'avui.